El meu germanet
Ahir per la nit vaig rebre la visita inesperada del meu germà i la seva novia. Ara s'ha convertit en un punkie, una manera de viure i de pensar alternativa que s'està estenent prou entre els joves d'avui en dia.Solen tenir idees anarquistes, on tot es pot fer, no hi ha límits ni barreres per a res. Solen viure en cases okupes on no paguen alquiler, ni aigua, ni llum ni qualsevol altre gast públic. Segons ells l'Estat te l'obligació de donar a totes les persones tot això, i per tant no creuen que s'ha de cooperar amb ell de ninguna manera. Per tant, agafen tot el que necessiten sense pagar ni un duro, però es clar, realment som totes les altres persones les que hem de pagar tot el que ells van utilitzant, perque no és el que ells pensen de que a qui roben és a l'estat, perque ell no és el que paga els impostos, sinó que som tots nosaltres els que ho fem. Com no gasten res, tampoc tenen perque treballar, molts d'ells no tenen feina, doncs realment no es una cosa vital. El menjar el solen aconsseguir del que tiren els mercats o supermercats de la zona, cosa que no està tant malament, ja que d'aquesta manera s'aprofita realment tot el que es malgasta en la societat consumista en la que vivim.
El meu germà ara viu a Barcelona, un dels llocs on més es mou tot aquest moviment. Es troba al barri de Sant Andreu, em va comentar que allí vivía gent que havia estat en aquest barri tota la seva vida, però que ara l'Ajuntament els tirava de casa i per tant el que feien aquestes persones era donar les claus de casa seva als punkies com una manera de protesta pel que s'estava fent amb la seva casa. Així aconseguíen tots els seus proposits, per un costat la reivindicació dels veïns del barri i per l'altra un lloc per viure per als okupes.
El que més sorpren a simple vista és l'aparença d'aquest grup social. Solen anar vestits molt estrafalariament, roba estripada, amb piercings per tot el cos, amb els cabells rapats i amb una cresta de gall. La veritat és que no es tracta d'una moda molt afavoridora, però segons ells és una manera de poder identificar-se que els fa sentir bé amb ells mateixos.
La veritat és que vaig tenir una gran il·lusió de poder tornar a veure al meu germà, necessitava donar-li un abraç i poder estar aprop d'ell encara que fos una estoneta. Sigui punk, hippie o el que vulgui seguirà sent el meu germà petit i per tant el voldré amb totes les meves forces.
Petonets a tots. Cuideu-vos i fins demà.
posted by CUCALELLA at 12:06 a. m.
13 Comments:
Jo ja no sé en quin estil ficar-me ja... he passat quasi bé per tots... No... si ja m'ho diuen que sóc un noiet ben raret. Igualment a la gent no se la té que jutjar per la vestimenta (encara que a vegades té molt a dir)
Ni ha molts tipus de vida, diferents punts de vista de entendre les coses.El estat deu de garantizarel lloger digne per a tots(ho diu la constitució)també de una altra banda,algunes actuaccions violentes de alguns okupes,no les comparteixo; i ademes que el mal causat que alguns puguen fer no es a l'estat si no altres ciutadans.Son dos parts i com es natural ningú te la raó al 100% del problema. Es tendrien que seure les dos parts i parlar,pero aixó serie fer les coses com cal i l'orgull sempre ens juga una mala passada.Per últim dir que es una part molt important de la juventut de la societat i a pesar de que no li agraden a alguns,formen part del futur del nostre estat. M'en alegre que hagis tornat a veure al teu germà maca.Ptonets!!!!
Es cert...és el que passa normalment, però encara que un es faci d'una manera o d'una altra segueix sent una persona important per a tu i això és el que importa en realitat. ;-D
Clar que si! Si realment estimes una persona dona igual el cami que hagi elegit.Eixa es la prova si la vols realment.
estils de vida... després es canvia. I l'aparença si q hi diu però altres vegades no tant. Jo tinc certes ideologies i vaig vestida com em surt dels pebrots i no com en teoria s'ha d'anar. Ho dic perquè em van dir un cop "no tens pinta de ser tal" i jo vaig pensar "i quines pintes hem de tenir?"
Mentres us veieu, això és el q compte, sobretot no deixar q la relació es refredi :)
Si, senyora!!! Tens tota la raó, a mi tb em deien: I tú de que vas? Doncs del que em dóna la gana...;-P
De qué vas? de Kas o Fanta? jajaja!
Jejejeje...yo de fanta el Kas no m'agrada molt...:-P
Me alegro de que pudieras abrazar y hablar con tu hermano. Supongo que cuando pase un tiempo cambiará de forma de pensar y ver la vida pero mientras tanto tendrá que pasar por esta etapa rebelde ;).
Pude ver por fin el tu reportaje de pluralia y me ha gustado mucho, un mes de esfuerzo en 11:30 minutos jejeje que cosas eh!
Un besazo periodista!
hi ha certs moviments que tenen una ideologia bastant curiosa que, a més, sol afavorir-los massa. I és que com es pot demanar que l'estat t'ho pagui tot i, alhora, estar en contra de contribuir? Entendria un grup que fos antisistema, antiestat, i decidís anar-se'n a viure a la muntanya i fer-s'ho tot ells. Seria coherent. Peerò no em sembla gens coherent la mentalitat okupa de no voler colaborar, d'estar en contra de l'organització de l'estat, però de no poder viure a més de 5 minuts d'un supermercat. I això de que els veïns estan agraïts als okupes... els que conec jo que viuen a Gràcia no n'estan massa, la veritat.
De totes formes m'alegra el teu retrobament amb el teu germà, ni que hagi estat breu. L'estima entre germans ha d'estar ri està per sobre d'ideologies i formes de viure.
Hi estic d'acord en la teva resposta bellosoli, jo també crec que no es pot negar a l'Estat i després treure el que vulguin d'ell. Hi ha una gran incoherencia entre les dues coses. Si realment no t'agrada el que hi ha veste'n i busca't tu la vida fora de la societat a la que negues. Gràcies per la resposta. :-D
Doncs si és punk i viu on dius segur que coneix a un de la Seu... que està per allà... :P
Ostres!!! El món és un mocadoret!!! :-D
Publica un comentari a l'entrada
<< Home