El cap

Avui us explicaré el que em va succeïr ahir abans d'acabar la feina, una situació que em va fer posar vermella com un tomàquet.

Normalment a la feina mai sorto per a res, em passo gairebé totes les hores enganxada a l'ordinador fent la feina tranquil·lament. Doncs ahir, va succeïr una cosa diferent. Recentment m'he fet una amiga que està a la secció d'esports, i ens hem fet molt amigues perque li encanta igual que a mi el món del cinema. Per això ahir va venir un moment a explicar-me una pel·lícula que havia vist el dia anterior, però sense adonar-nos vam parlar una mica més.

Llavors de cop i volta, ens trobem al cap de l'empresa on treballo davant de nosaltres, i ens comença a dir el següent: "Para estar así de cháchara, podrian ustedes irse a casa, porque no están haciendo absolutamente nada i por ello lo mejor sería que no perdiesen más el tiempo aquí. Así que ya saben lo que deben hacer". Per a que us feu una idea, aquest home mai a la vida m'havia parlat, i l'única vegada en que es dirigeix a mi és per a dir-me aquest discurs.

Doncs no vos podeu ni imaginar la meva cara, vermella, vermella...ens vam quedar sense saber que dir, atònites. Sense dir ni parauleta ens ficàrem a treballar cadascuna sense treure la vista de l'ordinador.

Però el que més ràbia em va donar, és que de normal la gent sempre està parlant uns amb altres i mai els ha dit res a ningú, en canvi, per una vegada que parlo amb la meva amiga es fica d'aquesta manera i ve a dir-nos tot això. Jo crec , que ahir tenia ganes d'humiliar a algú , perque ho va fer d'una manera...s'havia aixeca't amb el peu esquerra, i ho tenia que pagar amb algú. I amb qui? Doncs amb els inferiors a ell. És horrible utilitzar el poder d'aquesta manera, em sembla espantós.

Per això avui m'he fica't a buscar si hi havia alguna cosa d'ell per la net i m'he adonat de que ja el critiquen en molts diaris pels editorials que escriu, en una pàgina es trobava el següent titular: "El director del Diario de Valencia incita a la violencia contra los manifestantes contrarios al PHN. Realment em dono compte de moltes coses llegint la noticia, però m'abstinc de comentar-ho. Deia el següent:

"Daba mucha rabia escuchar a los manifestantes y no poder partirles la cara que es lo que realmente apetecía. Ahora que ya no vamos a incitar a nadie a la violencia lo podemos decir a las claras. Lo que se merecían estos desgraciados era una mano de leches. Y lo que se merece el PSOE por promover la manifestación es nuestro desprecio más absoluto. Ya nos veremos las caras el 25M. La verdad es que es muy difícil de explicar que un partido como el PSOE se oponga a que el agua sobrante del Ebro se encauce para que venga a regar nuestros campos. Es muy difícil entender que los socialistas prefieran que la Comunidad Valenciana se paralice en el crecimiento y creación de empleo que ha emprendido. Es muy difícil de entender lo inexplicable. Por eso, quienes ayer paseamos por Valencia al mediodía vimos con rabia e indignación que los socialistas nos quieren hundir. Vimos cómo llegaban decenas de autobuses con matrícula de Cataluña y Aragón, repletos de gente engañada por el Gobierno socialista que preside el cobarde de Marcelino Iglesias. Vimos a los chalados de Izquierda Unida en su mesiánica cruzada para romper España. Apoyando a los amigos de ETA en el País Vasco, a los catalanistas en Valencia, a los vascos en Navarra, a los aragoneses en el trasvase y a cualquiera que odie a España. Qué rabia daba ver a toda aquella gente, a la que le importa un huevo el campo, la naturaleza y el progreso. Que lo único que buscan es el enfrentamiento. La ruptura. Y el pueblo valenciano, como siempre, un 10".

Doncs ja vos podeu imaginar com és. Un petonet a tots. Qué descanseu, fins demà!!!