dimarts, de setembre 12, 2006

Tapetes

Ja s'ha convertit en una tradició, i és que les tapetes abans de dinar són un del majors invents que l'home ha pogut inventar per als diumenges a migdia.

Aquesta tradició la va descobrir la meva mare farà ja uns anys. Abans de dinar, anàvem als "vascs ", que és una zona de Benidorm on tot el que es fa és menjar de la zona. I acompanyant la tapeta un traguet de vi que enforteix el cor. És el combinat perfecte, i per tant cada diumenge sobre la mateixa hora en dirigíem cap allà.

Després ens ficávem a xarrar les dues mano a mano, traguet, mosset i parauletes... La meva mare sempre em deia: Només per aquests moments la vida val la pena!!! I era així, potser havíem passat una setmana de gossos, però era arribar le diumenge i el nostre ritual ens tornava a la vida. Ens ficavem moltes vegades a divagar, i això també en tenia part de culpa el "xatet de vi" (com diu el meu avi) que ens anàvem fent mentre ens cruspiem les tapetes de salmó o de truita, que eren les que més ens agradaven.

Eren moments de felicitat, en els que tot es parava i on tu et deixaves dur perque et trobaves tant agust que no tenies queixa de res, on tot et semblava bé i on no canviaries mai aquell moment per res del món.

Ara després de gairebé un any tornava a aquell lloc però amb una altra companyía, la meva àvia. Està clar que també va ser de bon grat per a mi, però ja no era el mateix...Tot i que també vam fer petar la xerrada, no eren aquelles divagacions de temps enrere. Realment el lloc era el mateix, però tot era diferent. No crec que hagi llocs millors o pitjors per a estar. Els llocs els fan les persones amb les que estàs. Potser un indret et pot semblar meravellós per a estar-hi, però realment el que el fa diferent o no és la persona amb la que estàs, ella li dona aquest toc que mai ningú li podrà donar.

Moltes vegades penso que m'agradaria rebobinar, tornant enrere en el temps i reviure aquells moments que tant m'opliren, potser algún dia en un futur puguem fer-ho amb la màquina del temps de "regreso al futuro".

Fins demà, que ja som a meitat de setmana. Petonets a tots.

10 Comments:

Anonymous Anònim said...

Es cert son moments irrepetibles, i estic dacord amb tú , els llocs que t'agraden, t'agraden perque gaudeixes amb les persones que t'estimes, pero de totes formes encara que no puguis repetir aquets moments amb aquella intensitat, no passsis ansia, perque sempre estarán amb tu i sempre els recordaràs.Ptonets!!!!

13 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

Gràcies!!! ;-D

13 de setembre, 2006  
Blogger Capolord said...

Recuerdos... ¿Qué son los recuerdos? Para mi es todo tiempo pasado que por una causa u otra queda marcada en mi memoria. Normalmente tengo dos tipos: Los buenos recuerdos y los muy buenos recuerdos. Hay gente que dice que existen unos que los llaman malos recuerdos, pero yo nunca he tenido, porque tal como me entran por un lado, se marchan a la misma velocidad por el otro.

Como dice Sherlock Holmes, la cabeza es como un pequeño ático que tiene una capacidad limitada, introduce los datos que te hagan falta para vivir y los demás, elimínalos. Yo pienso igual que él, quédate con los recuerdos que te arranquen una sonrisa de los labios, o de igual manera, una lagrima de tus ojos, pero que siempre sea por una alegría...

Yo también me acuerdo de los lugares donde iba con mis abuelos, o de cosas que he hecho con mis padres, o lo que hice ayer con los amigos… Lo almaceno poco a poco y lo retengo para sacarlo de vez en cuando en una conversación o lo visualizo cuando estoy en algún momento tenso, y el pensar en ello, me relaja o me hace ver que la vida se compone de cosas buenas y no tan buenas, pero las primeras siempre compensan.

Una amiga me dijo el fin de semana, que le gustaría volver atrás en el tiempo y poder volver a vivir los mejores años de su vida como administradora de chats. Durante esos años, conoció a grandes amigos (entre los cuales me incluyo) y nos montábamos unas fiestas increíbles. Pero entonces yo le dije: ¿Volverías atrás y dejarías todo lo que tienes ahora? Sabes que me dijo: Creo que no… Tengo un novio maravilloso, un piso que me encanta, de aquellos años tengo los amigos que quería y tengo un trabajo donde gano dinero y estoy a gusto.

Por lo tanto, para terminar te digo: Mira hacia atrás y recuerda, pero jamás te des la vuelta, lo pasado, pasado esta… pero lo que viene, ya veras como es mucho mejor.

Un beso

13 de setembre, 2006  
Blogger Alguien cualquiera said...

Oh, i a Andalusia, les tapes que bones (i molt barates respecta Barcelona!). M'encanta el teu post d'avui, reina!

13 de setembre, 2006  
Blogger Cristina S said...

Les tapes és el milllor si senyora :) I respecte a q els llocs els fan les persones, és veritat, quan una persona ja no hi és amb tu, tot canvia, d'agradar-te pot passar a ser un lloc normal i corrent perquè falta alguna cosa. Tot és diferent però almenys ho has pogut viure i ho vas disfrutar. No cal anar enrere, tu mateixa amb el record ja ho fas :)

13 de setembre, 2006  
Blogger bellosoli said...

m'has fet venir gana i això que acabo de sopar!

Hi ha companyies que valen el seu pes en or. Recorda i no oblidis mai els moments que vas gaudir de la seva, però també procura gaudir dels moments que se't presenten ara!

13 de setembre, 2006  
Blogger Y said...

... M'has deixat feta pols. No, no és culpa del teu post. És maquíssim, bé avui tots els post m'estan resultant maquíssims però això de les persones, els llocs i tal. Calfreds tinc ara mateix. Perquè sí, perquè sempre resta l'essència i és allò el que fa possible que un simple carrer sigui El Carrer. I l'essència són persones i les persones les que ens fan bategar... I jo estic d'un monyes que faig fàstig.
En fi, m'has posat un nus a la gola... Felicitats, :)

13 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

CAPO: Gràcias por tu sabiduria ;-D

JÓNSI: M'en alegro de que t'agradi, realment el post d'avui és ben saborós, jejeje... I suposo que hi haurà que anar a Andalusia a provar aquestes tapetes. :-D

GUDULINA: Es cer noieta!!! Però la nostalgia sempre m'acompanya a tot arreu :-)

BELLOSOLI: Sí, sé que he de viure el present, però de vegades és impossible no visitar el passat... :-)

APRIL: Em sap greu maca... i no estàs monyes, el que passa és que ets una persona sensible, i això és preciós :-D

14 de setembre, 2006  
Anonymous Anònim said...

jo vaig anar el mes passat a jaen i vaig provar moltes tapetes, amb cada cervessa o tinto de verano una tapa, eren ben bones, hummmm q bo...

14 de setembre, 2006  
Blogger CUCALELLA said...

Jejeje... sí, les tapetes són ben bones!!!

14 de setembre, 2006  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home