Mirar enrere

Ara miro enrere i m'en adono de quantes coses han passat ja. Quantes coses he viscut en gairebé un quart de segle. Sembla poc però realment són molts moments.

Sempre mirant enrere faig un balanç de tot el que ha succeït fins avui i puc observar que han passat coses molt bones però també coses molt dolentes. Moments plens de felicitat instantània, però a la fi felicitat, i moments en els que el dolor m'inundava plenament.

La nostalgia sempre te un dels papers principals en aquest recordar. Sempre mirem el passat amb millors ulls que potser el futur, perque ja ha passat, i sempre treiem la part més positiva de les coses quan estàn lluny. Ja no recordem el que ens va costar portar a terme aquest període o aquest altre perque el resultat va ser positiu o si va ser negatiu el recordem com a un gran aprenentatge en el nostre camí vital.

El passat sempre estarà ahí perque ens constitueix com a persones. Som el que som pel nostre passat. Si ens els borraren, llavors, quí seriem? No ho sabriem pas, perdriem la nostra identitat, perque som els nostres actes passats, ja que els futurs encara no els hem realitzat, i els presents estem encara realitzant-los.

Mira qui vas ser i et diré qui ets. Tot i que podem canviar, el passat ens constitueix com el que hem sigut en un moment determinat encara que ara siguem ben diferents, perque no només és important el que som ara sinó també el que vam ser. Som un conjunt de passat present i futur i ninguna de les tres coses les podem separar, han de permaneixer sempre unides per a saber qui som.

Per fi es divendres, tinc una mica de mal als ulls!!! A veure si puc descansar una mica i se'm passa. Disfruteu del cap de setmana. Petonets nostalgics.