Ilusions vitals

Durant la nostra existencia ens van succeïnt diferents il·lusions de com voldriem que fos la nostra vida, i per això anem fent un camí determinat pensant que recorrent-lo anirem a parar al lloc que tantes vegades haviem somiat.

Però les coses no sempre són fàcils i moltes vegades aquestes il·lusions inicials es van distorsionant fins acabar desapareixent amb el pas del temps. Un exemple clar és quan de petits volem ser astronautes, bombers o futbolistes en el cas dels nois o professores, actrius o cantants en el cas de les noies. No és que sempre sigui així, però són professions que es solen tenir de petit.

Per aquest motiu, ens fiquem a estudiar de valent i així poder aconsseguir arribar als nostres somnis. Però anem creixent i ens van passant coses: aprenem més, ens passen algunes contrarietats, coneixem altres coses...i aquesta idea primera ja no continúa (parlo en general, perque hi ha gent que ja de petit te clar el que vol i continúa fins que ho ha aconsseguit). Però tot i així aquesta idea ens ha dut allà on ens trobem ara.

Jo sempre he tingut una vena artística que m'ha acompanyat de ben petita. Al principi es trobava en el dibuix, m'encantava passar-me hores dibuixant princeses i prínceps que s'enamoraven. Després la música tingué un paper fonamental, la meva mare m'apuntà a música i m'encantava el solfeig, sempre estava cantant les cançons que estudiava, a més de tocar el piano, que el vaig començar a tocar quan encara els meus peus no arribaven al terra asseguda damunt de la cadira.

Més tard la dança fou el motor que em movia a somiar. Mai he fet dança seriosament, però quan em poso a ballar em recorre un calfred per tot el cos, però es clar, la dança es comença de ben petita i jo ja era gran per a posar-m'hi. Per tant, vaig decidir probar amb les arts escèniques, que em permitíen poder fer tot el que m'agradava sense ser una profesional del ball. L'expressió corporal m'ajudà a tenir una major coordinació del meu cos. També em vaig adonar de que l'art dramàtic a més tenia una bona dosis de psicologia, un altre aspecte que realment sempre m'ha interessat, així que era perfecte per a mi.

Però com bé vos he dit tot comença d'una manera però no es sap mai com acabarà, i en aquest cas jo volia dedicar-me a la interpretació però la vida m'ha anat transformant i allunyant sense jo voler-ho. Tot i que aquesta passió per tot aquest món continúa no veig un possible futur per a mi i per tant poc a poc aquesta idea es va refredant i refredant...però qui sap si algún dia la oportunitat es torna a presentar i puc a la fi dedicar-me a aixó d'alguna manera. De moment seguiré un camí diferent, també enriquidor, però diferent a la idea que em mogué per a estar on actualment em trobo.

Ja som a dijous, quina rapidesa...demá ja divendres. Petons a tots els somia-truites!!! Fins demà.