Margarida
La Margarida groga.
La miro i no em canso mai... S'ha convertit en un petit tresor per a mi.
El seu vestit sempre és preciós. Petals groguencs que es col·loquen els uns amb els altres formant un conjunt magnífic.
Però amb lo maca que és sembla trista. Qué et passa Margarideta? Per qué plores?
Ella no em contesta, només es mou amunt i avall, les seves paraules se les va emportant el vent suau.
De cop i volta m'adono de que està sola...les altres flors han anat morint pel fred que poc a poc s'ha anat endinsant amb l'arribada de la tardor. Però la tardor encara te un company molt més temible que ella: L'hivern.
La Margarida ho sap, per aixó plora. Els seus últims dies ja són ben proprers. I tot i així encara ens enamora amb la seva bellesa natural.
És la més forta de totes les seves companyes i amb l'arribada de les primeres gelades, ella es manté inmovil, un calfred recorre la seva tija. Tot i així, jo vaig a visitar-la cada dia. És un dels meus tresors preferits, i per tant mai podria abandonar-la.
L'agonia comença a fer-se present. Ha aconseguit sobreviure a les primeres gelades, però el fred és un enemic molt difícil de vèncer i la petita floreta ja gairebé no li queden forces que la mantinguin ferma, a pesar d'estar agafada per grans arrels.
I un dia sense poder fer ningú res, cau la seva última llàgrima i mor. L'hivern mostra una rialla de victoria que es sent als cuatre vents. Ell sempre guanya, ell és el més fort. Però el que no s'imagina l'hivern és que encara hi ha una altra força que pot més que ell, i és l'arribada de la primavera. Una estació que any rera any aconsegueix vencer-lo i tornar a la vida a totes les floretes que ell va matar.
Així és la primavera, la salvadora, l'incansable lluitadora de la natura, la que sempre aconsegueix reviure tot el que l'hivern ha aconsseguit destruir. I un any més, el meu petit tresoret torna a néixer amb l'energia renovada. Amb petals més grocs i més forts que l'any anterior. Les seves llàgrimes s'han convertit en la seva sàvia, i gràcies a això ara creix, creix i és fa la més bonica de totes.
El cicle de la vida s'ha tornat a fer present un anys més.
Un petonet meu i de la margarida!!! Qué passeu tots un bon cap de setmana. Cuideu-vos i cuideu els vostres tresors...
posted by CUCALELLA at 11:24 p. m.
19 Comments:
Que vaig a dirte que no t'haja dit, quin post mes savi, tendre i de que manera m'emociona el que escrius.Moltes felicitats!Que passis un bon cap de setmana.Cuida't molts.Ptonets!
Gràcies maco!!! La veritat és que avui volia escriu-re alguna història amb tendresaq, però no tenia molta idea de com. Al final m'ha surgit aquesta ;-P
Què tenen avui tots els posts d'avui que són fantàstics? La tardor potser? Avui estem que ens sortim! Com diu l'eldamar, el d'avui ha estat un post molt savi. Tens aquesta dot d'escriure i transmetre els teus sentiments, que fa emocionar-nos. I avui ho has tornat a aconseguir :)
Tu també en el post d'avui!!! Just he fica't les mateixes paraules que tu a mi ;-P M'has emociona't!!!
Cucalella saps com superar-te... Això és fantàstic. Un dia em trobaré enganxada a la pantalla i quan em desenganxin tindré les lletres del títol del teu blog al front.
[va no em facis cas... ]
Jajaja. Qué bojaaaa!!! :-D M'alegro de que t'emocioni, és just això el que intento cada dia, encara que sé que encara em queda camí per recòrrer!!! ;-)
Aprende de tus propias palabras Cris… Después de una derrota, viene la victoria… Después de la oscuridad, viene la luz… Después de tristeza, viene la alegría… Después de un mal momento, viene otro bueno… Noche y día… Muerte y vida… Villano y héroe… Cuando vayas por una senda tenebrosa, recuerda que siempre habrá un amigo con una antorcha para iluminar tu camino de paz y felicidad.
Por lo tanto, lo que he leído hoy, me demuestra dos cosas: Lo primero, que disfrute el tiempo que me queda en este mundo y lo segundo y más importante, que aunque la batalla este perdida, hay que seguir luchando… digan lo que digan, si yo creo en una cosa, hay que luchar hasta el final.
Un beso Cris y que el amanecer te de fuerzas cada día.
Gracias Capo, lo haré!!! Lucharé aunque vea oscuridad, aunque esté triste, aunque esté pasando un mal momento, o sea de noche...Iré hacia adelante y no hacia atràs ;-D
Molt guapo el post! xD la margarida està allà, com magradaria ser com ella :(
pettoons!
De segur que tens moltes coses d'ella ;-D. Tots en tenim algo...
El cicle de la vida ens acaba agafant a tots.. alguns a l'estiu, a d'altres a la primavera, d'altres a l'hivern... és un post molt maco, cucalella, realment emocionant
És cert, a tots ens agafa...per tant hem de viure al màxim cada moment aprofitant el regal de la vida ;-D
Ualaaaa... ka-makuu!! La Resurrecció de la flor! Però no s'ha d eposar trista per l'hivern, que recordi que maca que era i serà a la primavera! ^^
Caram! Avui l'has brodat el post! Certament sembla que la tardor esta fent els seus efectes arreu.
El que ha de fer la margarida, crec jo, és deixarde pnsar que ARRIBARÁ l'hivern, pensar en present i no en futur, i viura cada moment més feliç, avui justament he escrit sobre això.
Una abraçada!
La meva flor preferida es la tulipa i despres els girasols; es que com la meva mare te una floristeria i hi entenc força.
ICH: És clar!!! L'hivern és un només temps, i la primavera sempre la tenim a la volta de la cantonada :-D
DAN: Doncs si...jo no m'havia adonat que ja era la tardor fins que vaig escriure el post...quines casualitats passen. ;-P
WORDS: Sí, jo també estic d'acord amb la teva teoria, s'ha de viure el present, el passat ja va passar i el futur encara ha de venir :-)
SIR WILLIAM TEMPLE: Vajaaa, són flors ben boniques, ami els girasols també m'agraden molt ;-)
Realment emocionant com has relatat el aquest Procés regeneratiu i vital ,m'agrada molt el teu bloc gracies per la teva visita , i si no et sap greu t'afegiré als meus contactes per no perdre El meu lloc en el Meu lloc XDDDD
a mi també m´agraden molt les margarideees! al piset d´estudiant, la nostra "mascota" és una margaritera! i no et pots ni imaginar lo rebonica que la vam arribar a tindre :)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home