La pluja i jo
Quan comencen a caure les primeres gotes de pluja, sento com si els pulmons del món prenguessin alé. Una respiració que buida tota la porqueria que es va concentrant del dia a dia.M'encanta aquesta sensació que produeix la pluja, una de les sensacions més alliberadores que hi ha. Tot es comença a netejar, carrers, cases, miralls...I els arbres, les plantes i les floretes és com si tornessin a la vida després de tant dies de sequía. Tot és torna melancòlic. La gent amunt i avall amb els paraigües, tots amb colors vius i brillants. Són com formiguetes cobertes amb un caparró multicolor. Corren per no mullar-se, però no sempre és fàcil esquivar tots els tolls.
Però el millor de tot és quan la pluja arriba d'imprevist. Llavors t'has de mullar. I tot xop, senteixes la frescor que t'invaeix per complet. Et converteixes en part de la pluja, que va mullant-ho tot al seu pas. Sou dos, la pluja i tu. I corres, corres... perque et sents més lliure que mai, més feliç que mai, amb més energia que mai. Fonts de pluja i fonts d'energia.
I quan estàs a casa t'apropes a la finestra. I veus com les gotes han deixat marca als teus cristalls, tot s'ha quedat impregnat. I ara amb l'escalforeta de la llar tot sembla diferent. Estàs protegit, però a la vegada pres de les cuatre parets de casa teva, perque has deixat de ser un amb la pluja.
Dies grisos, pero dies d'una especial brillantor, amb gotes que són com petits cristalls que il·luminen cadascuna de les coses que mulla. Són com llàgrimes que regalimen per tot arreu.
Avui m'invaeix una mica la melancolia de pluja. Qué passeu un bon dia!!! Petonets d'aproximació al cap de setmana.
posted by CUCALELLA at 1:58 a. m.
24 Comments:
si senyor, la pluja, element purificador per excelència a pesar de ser mig àcida. Jo només evito sortir en bici quan plou de forma explícita i clar, acabo més d'un cop mullat.
Ep no he vist cap referència a la olor d'acabat de ploure!
Siiiiiiii...mira que ho estava pensant tota l'estona quan estava escribint el post. Si és que tinc un cabet!!! :-P L'olor de la pluja és de les coses més extaciants que hi ha per a mi, crec que ja ho vaig dir el dia que parlava de les olors :-D
sisi quan acaba de plore tot l'ambient és fresc i net! m'encanta es respira molt millor! xD
si a mi també m'encanta l'olor i veure com plou pero desde casa, i quan caba de ploure ho veus tot mujat, les plantes , els arbres, tot esta purificat es lo millor, m'encanta aquesta sensació.
A mi aquest post m'ha encantat. I ja està no puc dir res més.
(estic dèbil i aquestes coses m'afecte...)
Preciós, de veritat. Jo no ho podria haver dit millor
ADAGIO: Són dies que desprenen frescura allí on vagis ;-P Jo també respiro millor aquests dies!!!
ELDAMAR: A mi m'agrada més mullar-me, però cadascun a la seva manera, i tant!!! ;-D
ABRIL: Gràcies maca. Jo també estic avui melancòlica. Qué hi farem si som dues sentimentals ;-P
Jo també estic dèbil, però perquè porto una setmana anant al gimnàs i he agafat, ni més ni menys, dues contractures musculars, jajaja! Suma-hi la dòsi de mal humor que duc a sobre, i multiplica això per la calor que estic agafant en aquesta merda de biblioteca en la que estic ara mateix (en el fons exagero... només és un mal dia que tinc...)
Ja ho sé, noiet...Llegeix els meus comments d'avui a veure si t'animen una mica ;-D
Aqui en Alicante está a punto de llover, tendré que coger mi paraguas ... Bueno mejor no asi me mojo un poquito que todavia hace calor y no viene mal refrescarse un poquito!!
Un post muy chulo Cristineta.
Gràcias wapet meu!!! Hoy estoy melancólica :-)
Vinga Cris amut eixos anims, que el sot te que sortir tots el dies.Tu pots.Ptonets!!!
Gràcies, i tant que sí!!! :-D
a mi també m´agrada la pluja... vore-la com cau des de la finestra, sentir-la... no sé, em fa pensar.
jo haig d'afegir que la olor de camp quan plou és realment fantàstica!
Això de que 'enganxi d'imprevist...quan vaig a lasse a les 7 del matí i arribo tota xopa no em fa tanta gràcia jeje prefereixo que plogui de nit i sentir com cauen les gotes i xoquen contra les persianes i els vidres...i si estas ben acompanyat/ada millor jeje .
Mua!
Mmm... quin post tan maco... Ara mateix m'encantaria obrir la finestra i veure que plou. I gaudir del silenci que hi ha casa, omplint-lo del so de les gotes de pluja al caure al terra...
A mi la pluja també em posa melancòlica: em fa pensar, rumiar, valorar, sentir,... em posa en reflexió constant!!
Et felicito per l'escrit d'avui maca!!
Un petó
Preciós cucalella!!
Has retratat perfectament els dies de pluja. A mi també m'encanta sortir a correr quan plou, té quelcom de màgic!
OLENSKA: És ben cert, els dies de pluja són dies de pensament :-D
JBAUER: Ostres i banyar-se plovent també és una sensació fantàstica per mi. Alguna vegada ho he fet, i l'aigua de la mar està més calenteta que mai ;-P
WORDS: La companyía sempre és agradable, inclús encara que4 no plogui ;-)
LLUNACREIXENT: Gràcies maca!!! A mi també m'encanta el soroll de les gotes de pluja caient, és tant melòdica la pluja!!! ;-D
SPOOLLY: Siii, és la magia de sentir-te lliure, de fer-se un amb la pluja, de sentir la natura dins de tu. Per mi és una de les coses més gratificants que hi ha :-)
Si no fixeuvos, no sé com se m'ha passat, en les dues torres,quan els ents deixen anar al riu i el aigua neteja tota la inmundicia dels orcs, al cercle de Isengard, i poc despres quan esta sortint el sol, es meravellos.La naturaleça sempre es savia molt més que nosaltres.
La natura sempre ha representat la saviesa de la humanitat ;-D
Uno siempre tiene recuerdos sobre todas la cosas, pero cuando se habla de lluvia, solamente tengo uno que me aparece de forma automática. Ese recuerdo me traslada a un pequeño pueblecito perdido en las montañas de Cuenca, donde las casas todavía están construidas por las manos de los abuelos de mis abuelos, de dura roca y de teja de barro. Las noches de invierno, cuando las temperaturas bajan tanto, que el termómetro al pasar alguno de nosotros por su lado nos pregunta la temperatura, no hay mayor placer que meterse uno en la cama y taparse con 5 mantas, ya que sino, el frió las pasa y se acuesta toda la noche contigo.
Entonces, es cuando escuchas un “clic” en la teja de barro de afuera, preludio de que va a empezar una nueva lluvia. Ese ruido al golpear las tejas, ese olor a tierra mojada, el estar todo caliente metido en la cama, excepto la parte que queda fuera de las mantas para poder respirar, el gritar de la gente en la calle por que se están mojando… Toda esa suma de cosas, esa sensación indescriptible, era para mí, una de las cosas más maravillosas de mundo en tan temprana edad.
Por lo tanto, cuando veáis que va a llover y hace frió, tapaos con las mantas, colocaos las antenas en los oídos y disfrutad de ese concierto que ni las más grandes salas de música pueden superar… (Oído, vista, olor, tacto e incluso a veces, gusto)
Un beso Cris.
Ah... bueno… Todavía sigue siendo una de las cosas más maravillosas para mi, aunque ya no soy tan joven jejeje.
"Por lo tanto, cuando veáis que va a llover y hace frió, tapaos con las mantas, colocaos las antenas en los oídos y disfrutad de ese concierto que ni las más grandes salas de música pueden superar… (Oído, vista, olor, tacto e incluso a veces, gusto)"
Je lève mon chapeau à capolord!
Es una buena elección, esa de taparse hasta la cabeza cuando la fina lluvia va cayendo por las tejas de las casas tan antiguas de los pueblos de nuestros antepasadas. ;-D Gràcias por tu aportación Capo!!!
darrerament hem viscut la pluja de maneres ben diferents...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home