Dies de tràfec

Així porto tots el dies aquests que no he escrit al blog...Dies sense ningún descans, en els quals València sencera ha sigut el meu trajecte diari.

La veritat és que enyoro escriure diariament, però de vegades, la vida et porta per altres camins en els quals tens que fer altres coses, viure altres experiències igual de gratificants i enriquidores. El problema més gran és el temps, ja no tinc segons al dia per a poder parar-me i dir: He d'escriure una estona...perquè aquests moments diaris per ara s'han esfumat.

Tot i així espero ben aviat tornar a una rutina més o menys estable , en la que aconsegueixi tenir moments per a tot. No he tingut temps de poder llegir els vostres blogs però espero poder fer-ho ben aviat. Vos tiro molt de menys.

Sento també que no hi ha temps que perdre... ara és el moment que he d'aprofitar per fer tot el que desitjaria realitzar a nivell profesional, així que m'hi dedicaré en cos i ànima, però vos prometo que no abandonaré mai l'escritura, sempre ha format part de mi mateixa, i per tant sempre permaneixerà al meu costat omplint-ho tot.

Un petonet desde la llunyanía física però desde la proximitat de la paraula. Fins aviat, amics!!!