Anyorança de les lletres

Ja han hagut dos persones que m'han fet tornar al passat recordant-me el meu estimat blog. Moltes vegades he tingut la temptació de tornar a escriure pero sempre passava alguna cosa i ho deixava. Tot i així voldria tornar a escriure de nou perque l'escritura em tornava a la vida, m'aferrava novament a la realitat que tantes vegades em costa arribar.

Les lletres es fan i es desfan formant les paraules mes diverses, mes tendres, mes enriquidores, mes dolces o més reivindicatives i dures. Tot cap. L'escritura és el vehicle que em mou a l'autocomprensió.

Si he trigat en tornar a crear noves paraules ha sigut per un dels pecats capitals més comesos, la peresa. Una peresa que m'invadía cada vegada que tenia que articular alguna paraula per a expresar-la aqui de nou amb tots vosaltres.

Pero aquest pecat tornarà a desapareixer encara que em costi, encara que pensi que potser no és tan necessari per a mi, pero si que ho es, el problema és que la peresa és mandrosa i em mostra el reflex del que vol acosseguir, del que no vol veure, del que més li interessa. Pero la força m'acompanyará en aquesta lluita i com no la guanyaré facilment.