La pastilla vermella
Avui només vull recordar-vos un text per a reflexionar:Ya era hora. Te estaba esperando. Has de tomar una decisión.
¿Qué estoy haciendo aqui?, te preguntarás.
¿Qué decisión?
En verdad, no has venido aqui para escoger.
Tú ya elegiste.
Has venido a comprender porque lo hiciste.
Te explicaré porque estás aquí.
Estás aquí porque sabes algo, aunque no lo sabes explicar, pero lo percibes,
ha sido así durante toda tu vida.
No ves lo que es , pero está ahí como una astilla clavada en tu mente.
Esa sensación es la que te ha traido hasta aquí.
Esa pregunta es la que te haces todos los dias al despertar.
¿Qué es 'el mundo'?
¿Qué estoy haciendo aqui?, te preguntarás.
¿Qué decisión?
En verdad, no has venido aqui para escoger.
Tú ya elegiste.
Has venido a comprender porque lo hiciste.
Te explicaré porque estás aquí.
Estás aquí porque sabes algo, aunque no lo sabes explicar, pero lo percibes,
ha sido así durante toda tu vida.
No ves lo que es , pero está ahí como una astilla clavada en tu mente.
Esa sensación es la que te ha traido hasta aquí.
Esa pregunta es la que te haces todos los dias al despertar.
¿Qué es 'el mundo'?
posted by CUCALELLA at 6:13 p. m.
4 Comments:
crec k la que la gent li dona per escollir la pildora blava,es la societat del benestar,el conformisme,ens bombardegen tots dies amb coches mes rapids, tv mes planes,i cares amb menys arruges,etc...ens aborregen.ens omplin el cap de hipoteques i no deixen espai per a pensar en la vermella.Les religions,les droges,el futbol tot son pastilles blaves.tot aixo ens allunya de la realitat,crec que la pastilla vermella no esta encara en el mercat i en cas de ser descoberta a molta gent no li convendria.El gobierno niega todo conocimiento, la verdad esta ahi fuera.k friki no?.No sabia k tingeres tans segidors,ole ahi cris.
PD:alessandro el arab heu seras tú
Justament aquest és un pensament que ronda pel meu caparró... El fet de no trobar feina (ja estic conscienciat que això no és gens fàcil...), que m'estic a casa, sense saber on anar, enviant currículums a qualsevol empresa que veig pel carrer, i, més que res, sense endevinar què haig de ser en el meu futur, em resulta a vegades una càrrega bastant feixuga. Però bé, no me'n penedeixo d'haver deixat la carrera. Crec que era un pas endavant en la consecució dels meus objectius. Aquest és el camí que he triat, i desde la meva perspectiva, aquest era el correcte. Només falta veure'n el seu destí. I per això cal paciència i, sobretot, bona cara i un bon somriure!
... crec que començaré a llegir-te abans d'anar a dormir, uff
Però bé, preguntar-se aquestes coses potser és entrar en un "circulo vicioso" del que mai se surt. Total... què en treuríem si sabèssim, per exemple, per què estem aquí?
Aiiins :P molt interessant, sí.
A tots tres: Realment no hi ha un interpretació absoluta, però de vegades trencar-se una mica el cap és necessari per a l'organisme...jejeje jo tb és que estic més a altres móns que en aquest.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home