Les pedres

Podriem dir que les pedres no són un icon de bellesa en el món en el que ens trobem, però potser és perque no les hem mirat bé. Potser perque anem tant cecs, que no som capaços de veure les coses més increïbles davant dels nostres ulls.

Si ens parem a pensar i a analitzar les coses en deteniment, del més lleig surgeix el més bonic, el més increïble, el més sorprenent...i tot en un obrir i tancar d'ulls en surt el que no creiem que veuriem. Només és un canvi de criteri, de sensibilitat, de creença.

Quan hem sigut capaços de realitzar aquest canvi és quan realment comencem a veure el que realment existeix, no el que el nostre cap ens mostra, sino el que la nostra anima ens està transmitint, ja que el que ella ens diu és potser més real del que creiem. Si li fem cas, però no un cas a mitges, sinò amb una entrega total, podrem arribar a veure el que no es veu, a sentir el que no es sent, i és potser tot això el que reflecteix amb més veracitat el que som, el que hem vingut a fer, el que estem destinats a viure, la nostra verdadera personalitat humana.

Gracies a algunes pedres ens adonem del que hi ha al darrere de tot. Un món increïble que tots tenim la capacitat de descobrir i disfrutar.

Estic aqui de nou per a acompanyar-vos en el descobriment de nosaltres mateixos. Petonets a tots!!!