La impaciencia
Per què l' èsser humà ha de ser impacient per naturalesa? Sé que la vida no hauria de ser així, però crec que ens passem gairebé la major part d'ella esperant coses: esperant acabar d'estudiar, esperant trobar novia, esperant tenir una bona feina, esperant poder realitzar el nostre somni, esperant, esperant. esperant...
Per a què tanta espera?
Potser realment tot el que s'espera és la necessitat de l'home de tenir somnis per a aconsseguir, potser si no els tinguessim la nostra vida ens semblaria sense sentit, sense substancia, sense nord i per això hem de buscar alguna meta dificil d'aconsseguir per a seguir respirant vida, per a seguir respirant il.lusions.
O és potser que no sabem viure l'aventura del dia a dia?
De vegades crec que el problema es que no disfrutem del que tenim al present, que potser és més important del que pensem, creiem que pensant en el nostre somni ja ho tenim tot, però lo bo no és la fi sinò el camí que estem recorrent, i moltes vegades oblidem aquest detall. Sé que un somni pot ajudar a seguir lluitant pel que un vol, però és només una ferramenta més.
I després d'aquesta dissertació me'n vaig al llit que ja és tard, bona nit a tothom que tingueu dolços somnis.
posted by CUCALELLA at 4:10 p. m.
6 Comments:
jo pense que tot vindrà en el seu moment just, mentrestant, a gaudir de la vida, que ni ha moltes coses bones en ella.Ptonets
Todo en esta vida tiene sus dos lados, el bueno y el malo. A lo de ser impaciente le ocurre lo mismo..
Si esperas algo y te impacientas, eso mismo, te puede hacer que te muevas para lograrlo.. o que te vuelvas un golum esperando a que te devuelvan tu anillo.
A lo de esperar, te diria lo mismo. Cuando hay un atasco y no tengo prisa, miro alrededor por la ventanilla de mi coche y disfruto de la vista.. pero si tengo prisa, es lo contrario, la impaciencia me mata.
La vida tiene dos caras, o puedes esperar a que te llegue la buena o ir tu mismo a buscarla, hay tenemos el dilema.. Yo sinceramente, voy a esperar sentado, he trabajo bastante y no tengo ganas de moverme mucho, por lo tanto, que el destino venga a mi hoy... ya lo ire a buscar yo mañana cuando me levante mas descansado jejeje
Un besote Cris y que tus sueños se hagan realidad. A veces, cuando menos buscas, mas encuentras...
Doncs si es cert que jo sempre vaig pensant en el futur, però ves, només es un alicient més per no caure en la rutina del dia a dia.
Acostumen a dir " quien espera desespera", però realment es pot no esperar RES?? ( si hi ha algu per aqui que no espera res que m'ho digui que vull saber la formula, probablement seria mes feliç senes esperar res xd)
Saluts de part meva i la Nanae ( la meva hamster que ronda ara mateix per sobre el teclat com si tingues ganes d'escriure't alguna cosa xD)
bon raonament. Jo a vegades peco de somiar massa i d'aferrar-me massa al futur. Trec importància a les coses del present que em preocupen perquè penso que en un futur seràn millors... però saps què? això també va molt be!
Es la primera vegada que paso per aqui. M'ha agradat el post. De vegades la impaciencia no es deixa disfrutar del dia a dia
fins la proxima
Ja ho diuen: Qui espera, desespera.ft
Publica un comentari a l'entrada
<< Home