divendres, d’agost 03, 2007

Piruleta vermella


Vull tornar a saborejar aquelles llaminadures que menjava de petita
Vull retornar a aquelles vesprades que passava jugant amb el que fos
Vull tornar a riure com una nena
Vull tornar a imaginar les mil i una aventures
Vull ser la princesa de tots els contes de fades
Vull ser la nina que disfressava amb draps
Vull tornar a ser, pero no puc...llavors tindré que retrobar-la allà on sigui.

7 Comments:

Blogger Habibi said...

ahir mateix me'n vaig menjar una.

és fàcil de fer, tornar enrera, per un moment.

04 d’agost, 2007  
Blogger CUCALELLA said...

Jejeje, si, en un simple gest tots podem. :-D

04 d’agost, 2007  
Anonymous Anònim said...

Jo espere poder ser el d'abans pero ara. Si, se que sona un poc contradictori, pero es el que m'agradaria. I espere poder aconseguir_ho algun dia.

29 d’agost, 2007  
Blogger Yes, we can said...

cristineeeeeeeetaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

guapeeeeetaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaai que alegria saber de ti

la verdad es que habias escrito hace ya casi un mes pero no habia entrado en tu blog porque como ya no lo actualizabas... tb porque he tenido mogollon de cosas que hacer. ya te contare.

escribes en valencia genial tiaaaa

a ver si haces lo mismo en ingles eh eh eh :)

a ver si nos enviamos un correo y nos contamos a ver o coincidimos en el msn aunque eso es más complicado.

beseeeeeeeeeeets

29 d’agost, 2007  
Blogger Capolord said...

No puedes ser Petar Pan y querer ser siempre niño.. La responsabilidades que conllevar el crecer no nos permiten mantener esa eterna inocencia...

Pero... ¿quien te dice que la hayamos perdido?

Cada vez que quedo con mis amigos a tomar algo, me vuelve...

Cada vez que pillo un folio en blanco y empiezo a dibujar, me vuelve...

Cada vez que cojo a la peque de la falla en brazos y me dice: "APO" (todavia no ha descubierto la C jajaja), sinceramente, me vuelve...

Pase lo que pase, si cada uno mira dentro suyo, volvemos a recuperar eso que pensamos que hemos perdido... la inocencia de ser pequeños...

Y ahora soltando una coña despues de esta parrafada filosofica... ¿A cuantos conoceis que tengan fisicamente mas de 20 pero mentalmente menos? jajaja ¿Se podria decir que son eternamente niños?

Un besote gigante Cris

12 de setembre, 2007  
Blogger CUCALELLA said...

Estimasts amics, gracies per les vostres paraules, em fan una companyia inimaginable.

Un beset a tots!!!!!!

13 de setembre, 2007  
Anonymous Anònim said...

U no pot tornar al passat, ni pot pensar que les coses seran com abans, perque per a començar tu ets el primer que has cambiat. L'unic que és pot fer es seguir el teu camí sense mirar enrere o com minim intenta-ho, ja que això és molt dificil. Ptonets!!!

19 de setembre, 2007  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home