Atonement

La película es podria definir amb una frase feta "Tot depen del color del cristall en que es mira" una cosa. Encara que sigui el d'una nena petita. Pero en aquest cas pot arribar a canviar tota la vida d'una persona. Tot i així, penso que potser som més vulnerables al destí del que creiem, perque cada gest, cada paraula, cada fet ens conduirà potser a un determinat destí que mai podiem haver pensat que succeiria.

Les interpretacions equivocades, la imaginació, la subjectivitat...són termes que estàn a l'ordre del dia, molts dels conflictes que podem trobar a l'actualitat tenen que veure amb la interpretació dels observadors, que majoritariament sol ser negativa i per tant mal interpretada. Guerres, disputes, baralles, acusacions...han sigut per malentesos.

També podem observar com la vida no sempre es justa, i com ens fem idees equivocades del que serà el nostre futur...La vida dels protagonistes hagués sigut ben diferent si no s'hagués esdevingut aquella tragédia, pero és com he esmentat abans, som titelles del destí que dancem a l'antull de la historia en el temps. I aquesta historia serà la que marcará per sempre les nostres vides.

Ahir vaig anar al cinema amb la meva tieta...sembla que els diumenges toca a sovint una sessió cinematogràfica. És una pel·lícula lenta pero plena d'idees i de imatges plenes de bellesa, si aneu a veure-la espero que la gaudiu!!!

Fins demà. Un petonet.