Xocolata amb xurros

Ahir era l'aniversari de la meva àvia (tres quarts de segle ja..) i ho vam celebrar amb el que més li agrada: Una bona tassa de xocolata calenta i uns xurros boníssims a la cafeteria Valor.

Feia anys que no probava aquest tradicional àpat, i es que em recorda a la més tendra infança, quan anava amb els meus avis i tots els meus cosins alguns vespres a gaudir de la més bona xocolata que hi ha al món. El sabor a xocolata calenta amb aquells xurros interminables mai se m'han oblidat desde llavors.

Doncs ahir es va fer una petita commemoració a aquells temps, però a pesar de les meves bones expectatives que em venien a la ment, em vaig emportar una trista sorpresa i es que ni la xocolata ni els xurros em semblaven tant bons com jo recordava. Va ser com si tot el que tenia en els meus records s'hagués esborrat i la nova sensació s'hagués apoderat del meu paladar per sempre.

De totes maneres, la companyía va ser encantadora, els meus avis i el meu germà petit em feren riure una estona d'alló més, i vam passar un bona vetllada.

Un petonet de xocolata per a tots. Ens veiem.