El dolor

La nostra naturalesa porta gravada en la seva pell la paraula dolor. Podem odiar-lo, menysprear-lo, maleir-lo, calcigar-lo, arrencar-lo, repudiar-lo, menysprear-lo...però tot això no serveix de res, doncs ell com gos fidel al seu amo ens acompanya en cada pas que donem, recordant-nos que som éssers humans i que el nostre cos té la fragilitat d'un cristall.

El dolor ens mossega per dintre enclavant-se en cada racó del nostre organisme i esgarrapant-nos cada tros de pell viva. Corroïx, crema, corca, esquinça i ens va consumint cada segon fins que no queda una espurna d'esperança.

L'ímpetu del dolor és tan magnànim que qualsevol moviment per tractar de fugir d'ell ho fa més enèrgic. Tanta és la seva vivesa que acaba amb el més mínim pensament recreant-se en el seu protagonisme cada vegada major.

No penses, pensa ell per tu. Cerques la seva amistat, però ell no entén d'agermanar perquè ell és un dèspota, un tirà, un dictador que exerceix tot el seu poder sobre tu destrossant cada segon vital que emergeix de les teves entranyes.

No obstant, el dolor no és en va, té el seu sentit i significat i arriba a ser el professor més autèntic que existeix. La seva presència es converteix en una classe magistral. Però no tots els ulls oberts poden veure els seus ensenyaments, solament els alumnes més avantatjats, aquells que són capaços d'observar més enllà de la pura aparença.

El dolor adopta totes les formes possibles: física, psíquica i fins i tot espiritual. En qualsevol de les seves formes se'ns fa present cada dia amb diferents intensitats; pot ser lleu, xiuxiuejant a la nostra pell com una suau brisa estiuenca o ficar-se en les profunditats més recòndites de la nostra ànima. La seva mobilitat és infinita. I ens conduïx als estats més esquinçadors que puguem arribar a: Sanglots, desesperació, amargor, angoixa...una mortificació en vida.

Però a pesar de la seva cara malévola, el dolor ens dóna un valuós premi: la fortalesa. Quan passa la tempestat, el moment més àlgid, la punta de l'iceberg, la seva força és transpasada al seu portador donant-li així un poder inigualable.

Un petó de dilluns dolorós!!! Fins a matí.