La Bohème

Ahir, en un dia plujós i nostàlgic vaig anar a veure La Bohème al Teatre Principal d'Alacant. Va ser una obra exquisita, inundada de moments plens d'autèntica emoció, en els quals vaig poder assaborir cadascun dels quatre actes amb tots els meus sentits desbordats. Els moments més àlgids estarrufaven la meva pell i la de tota la sala que va estar alli present gràcies a la brillant posada en escena dels artistes. Les seves veus eren com la dels àngels, assolint traslladar-nos a meitats del segle XIX.

La música de Puccini va ser d'una bellesa incomparable, perfectament adequada a cada moment de l'obra. Després de l'èxit de Manon Lescaut, Puccini va començar a buscar el tema per a la seva pròxima opera i al final va triar la novel·la d'Henry Murger "Scènes de la vie de Bohème".

El seu col·lega, Leoncavallo, li va oferir el llibret, però Puccini, pensava que no era suficientment bo i va suggerir a aquest posar música al seu propi llibret. Així ho va fer Leocavallo, i això va empènyer a Puccini a anunciar el projecte d'aquesta òpera. Encara que Puccini tenia una vida fàcil en Torre del Llac, i gaudia amb els seus amics del poble, van fundar un club La Bohème.

El compositor treballava tan ràpid com els seus llibretistes. Va estrenar l'opera abans que la de Leocavallo. L'estrena va tenir èxit, però no tant com la de Manon Lescaut. Les crítiques la van acceptar fredament. No obstant, el públic es torna cada vegada més entusiasmat amb cada nova representació, i al final Puccini triomfa amb les noves produccions de Palerm i Buenos Aires. En dos anys, La Bohème es va estrenar en les més grans ciutats del món, encara que va estar exclosa del programa de Viena.

Si voleu submergir-vos en una golfa parisenca plena de músics, escriptors, filòsofs i pintors no teniu més que endinsar-vos en la vida de la Bohème, una vida que encara que amb precarietat alimenticia, està desbordada d'un autèntic art.

Besets a tots, fins demà!!!