Jo, de nou per aqui

Després de les paraules de molts de vosaltres recordant-me que sóc periodista i que no puc deixar d'escriure, he decidit tornar de nou per aquests terrenys. Les promeses anteriors quedaren enrere, i espero que en aquest cas deixin de ser promeses per tornar-se realitats.

La veritat es que després de tant de temps i de tants canvis en la meva vida no sé ben bé per on començar, però suposo que pel principi de tot...

El dia 18 de abril, és a dir, una mica més d'un mes, vaig venir cap a terres londinenses per apendre una mica d'anglés i ja de pas de la vida i de les possibles realitats humanes (sempre ho he de fer difícil jo), i doncs, ja hem teniu per aqui coneixent gent de totes les parts del món i endintsant-me en una de les ciutats més cosmoplites que existeixen.

Lo més complicat no era arribar, sino tot el contrari, va ser bufar i fer ampolles, lo dificil era establir-me, i més que aixo habituar-me a aquest nou estil de vida un tant dificil dins de l'àmbit gastronómic. Ja us aniré contant les mil i una adversitats que he tingut amb el menjar, tot i així, poc a poc he anat superant-ho...En un parell de mesos més em veureu molt més primeta, no us espanteu.

Tot i que encara només he pogut sortir un parell de vegades he fet ja alguns amics, tot molt bona gent, una mica d'arreu del món, el que més predominen són els brasilenys, n'he conegut ja a tres després están els colombians, una veneçolana i el meu millor amic, un japonés. Ja us aniré explicant més coses de tots ells, avui només us puc fer un breu resum de tot...

De la ciutat de Londres tampoc he pogut veure gaire, ja us he dit que no he pogut sortir molt ja que em trobo com aqui diuen en el countryside, es a dir, 'pel monte' i només vaig a la civilització quan tinc que anar a l'escola, cosa que faig cada dia però que no em dona temps d'anar per ahí perque només acabo he de tornar a casa.

El temps, cosa que m'aterraba totalment, ha sigut millor del que m'esperaba, està clar que ja estem en una época de calor, però no pensaba que fins i tot aqui un pot pendre el sol i ficar-se moreno i tot.

Tot i les dificultats que he estat trobant no estic malament del tot, només és que necessito una mica més de dinamisme, visc amb una calma absoluta, que no es que sigui dolent, però suposo que m'enteneu...socialitzar-se és necessari.

Bé, crec que per avui heu tingut una bona dossis de les meves novetats, espero tornar demà per sguir explicant com bé diu el blog tot sobre el meu lloc nou.

Un petó a tots i a totes!!! La foto no te molt bona qualitat perquè la vaig fer amb la webcam, es que no tinc càmera i no es poden fer miracles...Espero poder estalviar una mica i aconsseguir-ne una aviat. Fins demà!!!