La pastilla vermella

Avui només vull recordar-vos un text per a reflexionar:

Ya era hora. Te estaba esperando. Has de tomar una decisión.
¿Qué estoy haciendo aqui?, te preguntarás.
¿Qué decisión?
En verdad, no has venido aqui para escoger.
Tú ya elegiste.
Has venido a comprender porque lo hiciste.
Te explicaré porque estás aquí.
Estás aquí porque sabes algo, aunque no lo sabes explicar, pero lo percibes,
ha sido así durante toda tu vida.
No ves lo que es , pero está ahí como una astilla clavada en tu mente.
Esa sensación es la que te ha traido hasta aquí.
Esa pregunta es la que te haces todos los dias al despertar.
¿Qué es 'el mundo'?

Com una ploma

Així es com vull ser jo.

Com una petita ploma que es deixa dur pel vent...

Que no li importa on la portará perque sap que anirà a parar a algún lloc.

Volàtil, fràgil, capaç de prendre la forma de qualsevol cosa,

amb peus a terra però sobretot voladora.

Amb la confiança del nadó en braços de la seva mare,

perque sap que res li pot passar,

perque no hi ha posibilitat de que no li passi el millor

tendra, dolça, màgica...

Una ploma que acarona a les persones que se li creuen pel camí

que sent cadascuna de les textures que se li presenten

que viu cada instant enlairada cap al seu destí,

inconcret, inesperat, aventurer...

Així voldria ser jo,

la ploma que dona la benvinguda a les estacions

que fa curses amb el temps per veure qui arriba abans

i que veu que cada dia es diferent pero quotidià.

Una ploma sensible al més petit estímul

una petita part del gran cosmos que ens rodeja

que mai s'abandona encara que el vent bufi massa fort

una ploma ben autèntica.

Bona nit amics blocaires, no us abandono més!!! Cuideu-vos.

Les pedres

Podriem dir que les pedres no són un icon de bellesa en el món en el que ens trobem, però potser és perque no les hem mirat bé. Potser perque anem tant cecs, que no som capaços de veure les coses més increïbles davant dels nostres ulls.

Si ens parem a pensar i a analitzar les coses en deteniment, del més lleig surgeix el més bonic, el més increïble, el més sorprenent...i tot en un obrir i tancar d'ulls en surt el que no creiem que veuriem. Només és un canvi de criteri, de sensibilitat, de creença.

Quan hem sigut capaços de realitzar aquest canvi és quan realment comencem a veure el que realment existeix, no el que el nostre cap ens mostra, sino el que la nostra anima ens està transmitint, ja que el que ella ens diu és potser més real del que creiem. Si li fem cas, però no un cas a mitges, sinò amb una entrega total, podrem arribar a veure el que no es veu, a sentir el que no es sent, i és potser tot això el que reflecteix amb més veracitat el que som, el que hem vingut a fer, el que estem destinats a viure, la nostra verdadera personalitat humana.

Gracies a algunes pedres ens adonem del que hi ha al darrere de tot. Un món increïble que tots tenim la capacitat de descobrir i disfrutar.

Estic aqui de nou per a acompanyar-vos en el descobriment de nosaltres mateixos. Petonets a tots!!!