Senyal d'entrada

Benvolguda gent que pulula per la blogosfera:

Després d'un llarg parèntesi repetit amb anterioritat, us desvetllo els meus últims descobriments personals. Un esdeveniment que ni tan sols podia pensar que estigués dintre dels meus plans de vida. un fet que va venir cap a mi sense la intenció desbordada que moltes vegades poso en les coses, i no obstant, un dels majors regals que m'han fet els meus estimats Guies Espirituals.

Ja ho he anat esmentant amb anterioritat, però és ara quan ho puc concretar en paraules: se m'ha donat la clau d'un dels majors tresors de la humanitat. La clau que obre els Registres Akashics, la immensa biblioteca on es troben recopilades les vides de totes les persones que alguna vegada van transitar per aquest planeta.

Els seus ensenyaments, els seus camins, en definitiva l'ànima de cadascun de nosaltres. Per als que no coneguin el que són, els deixo un fragment de Lobsang Rampa que ho explica molt clar:

Els Arxius Akáshics, són una forma de vibració, no solament lluminosa, perquè comprenen igualment la llum i el so. Aquesta forma de vibració no té sobre la Terra terme algun que la descrigui. Els Arxius Akáshics es formen de les vibracions indestructibles que constituïxen la suma total dels coneixements humans, que emanen del món en molt semblant forma de la qual es difonen els programes de la ràdio. Tot quant ha succeït en aquest món, encara existeix en forma de vibracions. Els Arxius Akáshics contenen el testimoniatge de tot quant ha succeït en el món. Els diversos mons tenen, cadascú, els seus Arxius Akáshics, de la mateixa manera que cada país posseïx els seus propis programes de ràdio. Tots aquells que posseïxen coneixements suficients, poden sincronitzar amb l'Arxiu Akáshic de cada món; no tan sols del seu propi, i es poden assabentar dels esdeveniments històrics i de les falsificacions contingudes en els llibres de la història. Però, en els Arxius Akáshics, hi ha una mica més que un recurs per a satisfer la pròpia i vana curiositat. Podem consultar-los i veure els nostres plans personals. Quan morim per a aquest món, anem a un altre plànol d'existència, dintre d'ell, com tots, hem de veuren's cara a cara amb les pròpies obres; el que vam fer i el que deixem de fer, tenint que fer-ho. Veurem el conjunt de les nostres vides, amb la velocitat del pensament. Ho veurem a través dels Arxius Akáshics, i no només des del moment que duguéssim les coses a la pràctica, sinó des d'aquells moments abans de néixer, en els quals planejavem com i on hauríem nascut......Amb l'Arxiu Akáshic podem viatjar cap a enrere al llarg del camí de la història; veure tot quant ha succeït, no tan sols en aquest món, sinó també en altres mons; Un dels més vells somnis de la Humanitat ha estat el de poder disposar de «viatges a través del temps». Aquests somnis no passen de ser meres concepcions fantàstiques mentre existim dintre de la nostra carn i sobre la Terra; ja que l'embolcall carnal ens limita d'una manera trista; són els nostres cossos tan lamentablement condicionats, i la nostra necessitat d'aprendre sobre la Terra, el que ens ha implantat en els nostres ànims tantes dubtes i indecisions, que abans de sentir-nos convençuts necessitem el que cridem «proves». El talent per a descompondre una cosa en una sèrie de peces per a veure com funcionen i assegurar-se que no poden funcionar d'una altra manera.

Petons Akashics per a tots!!!

Merkabah

Començo a construir el meu trencaclosques i la primera peça de totes es aquest símbol,
el Merkabah...
Encara em queda molt per compendre, però sé que estic en camí...

Ha arribat el dia!!!

Avui, dia 11 de juliol, nombre significatiu en la meva agenda personal serà un dia de grans respostes a moltes de les preguntes formulades durant temps inmemorables.
No podia ser altre dia que aquest, per a transformar el meu interior en un llenç nítid i impecable. Per primera vegada aconseguiré pintar cadascun dels detalls que em representen conscientment i aprendré el sentit de les meves agulles de rellotge.
Buscant en els meus registres akashicos...
Petonets amb respostes!!!

Pinzellades...

Hi ha moments a la vida en els quals sembla que la coses semblin seguir un determinat camí precís i exacte...sense titubejos. I és just en aquesta situació en la qual un sent una gran seguretat pels passos que dóna. La incertesa s'esfuma com el fum d'una xemeneia i s'evapora perdent-se en la immensitat del cel blavenc.

Després de preguntar-me, d'indagar, de buscar per tots els racons...se m'ha concedit una resposta més clara del que mai hagués pogut imaginar. Gràcies a ella aconseguiré encaixar les meves petites parts del trencaclosques que vaig portar amb mi a aquesta realitat.

Sé que sona a misteri enigmàtic i embullat, però en realitat no ho és. Suposa el que m'he estat preguntant des que tinc ús de raó, tan sols es desvetlla una capa del tul que ennuvola els meus ulls i no em deixa veure les claus de la meva comesa.

Encara que sembli l'alliberament final de gran part dels meus lligaments, també suposa una de les majors responsabilitats que mai se m'ha atorgat. A l'expandir la meva consciència tots els meus actes han de ser acords a la meva vibració. Malgrat tot això seguiré tenint lliure albir per a les meves decisions finals.

És com viure amb més sentit cada gest, paraula, acte...Aquesta nova situació em produeïx una mica de temor, sempre apareix aquest pessigolleig de nerviosisme a lo nou, lo desconegut, lo inexplorat...però tot i així, és la resposta al que he anat buscant des de sempre, una cosa tan quotidiana com el meu dia dia.

Els meus estimats lectors, aviat us explicaré amb més detall aquest nou coneixement... Si se m'és concedit.

Petons amb pinzellades

En la meva petita illa...

Els meus estimats lectors bloggeros...

Sento la meva tardança per aquests mons de la blogosfera, però és que em vaig quedar un temps, més del que pensava, en la meva petita illa oceànica.

És un lloc al que solc acudir en nombroses ocasions després de diferents fases de creixement personal, i és allí on comença la recapitulació de tot el procés que vaig viure amb anterioritat.

Passo hores i hores només contemplant amb els ulls de la meva consciència, els ulls més savis que existeixen, sempre cap a l'horitzó esperant les senyals necessaries que m'indiquin cap a on es dirigeix el meu pròxim camí.

I per fi sembla que l'arbre que vaig plantar està donant els seus fruits, per cert ben saborosos...dolços, tendres i molt suaus.

L'estiu va arribar de cop i volta amb inesperades notícies...

Us seguiré contant ben aviat.