Converses

Llavors m’assec al seu costat i les paraules comencen a sorgir soles...Què més dona el que parlem o diguem, d' una cosa en surt una altra i d' aquesta altra la de més enllà. Anem fent salts en el temps i l' espai, i les hores ara son minuts i els minuts s' han convertit en fugaços segons que se’ ls emporta la nit i gairebé sempre la matinada.
Somriures de mitja rialla o esbojarradament. Son aquells petits instants que t’omplen l’ànima i que ja mai s’esborren, ja que a partir d’ara formaran part dels nostres cors.
Ens hem convertit en els mags de la nit i en els reis de tots els somnis i insomnis...Recreem histories presents, passades i futures ja que tenim a la mà la vareta del nostre destí creatiu.
Sentim el caliu d’una companyia que dona sense pretensions, sense demanar res a canvi. Tan sols espera assaborir aquests breus moments de cel que se li ofereix poques vegades a la vida.

Un petó per a tots aquells que saben assaborir aquests instants.