dissabte, de novembre 18, 2006

Un dissabte qualsevol

Em llevo però no tinc ganes d'aixecar-me del llit. He de ronsejar una mica perque així són els dissabtes. Tranquils, sense l'estrés setmanal, amb calma.

Veig que fa un dia solejat, ho miro per la finestra. ¡Com m'agradaria anar a fer una volta! Però he de fer una mica de feina, no puc anarme'n.

Sempre m'ha passat el mateix, em quedo embobada mirant les coses. Tinc feina però quan estic així crec que el temps s'atura i que aquests instants d'estar al meu món són eterns. Els ulls se'm tornen com a plats, es com quan veus una determinada cosa però profunditzes i en veus més, petits detalls que mai t'havies posat a examinar.

Comptes els forats que hi han a la pared que ja en són molts, per la quantitat de coses que has penja't i després has decidit canviar. Observes com la finestra ha anat perdent la pintura perque el sol li ha pegat amb força. El sostre te algunes esquerdes, la humitat també fa de les seves, sobretot si es tracta d'una casa amb prous anys ja.

Després penso la quantitat de persones que hauràn passat per la meva habitació. Visc a un pis d'estudiants, i de segur que s'han viscut quantitat de coses aqui dins. Una habitació suposa un lloc d'intimitat, on la gent es pot sentir protegida. És el lloc on pots passar la majoria del temps. Amb soletat, o amb la compañía d'algú. Dormint, estudiant, llegint, escoltant música, somiant despert...Segur que totes les persones que han estat per aqui han viscut totes aquestes coses. Segur que a la seva manera, però les han viscut. I jo ara formo part també de la història d'aquesta habitació. Tots els meus records, les meves vivències, els meus moments bons i dolents, estàn concentrats dins de l'esència d'aquesta habitació.

He de tornar a la meva realitat, així que he de baixar dels núvols, i el sol em torna a il·luminar la cara. Bons pensaments per als dies solejats.

Ara ja no tinc excusa. M'en vaig a fer alguna cosa de feina. Petonets a tots.

dijous, de novembre 16, 2006

Una tornada

Estimats amics!!!!

Després de tant de temps d'espera torno a estar aquí de nou una altra vegada amb tots vosaltres...Sé que ha passat molt de temps, però aquest període era necessari i vos prometo que a no ser que hem passi alguna cosa molt greu escriuré cada dia encara que siguin dues paraules.

No penso tornar a deixar l'escritura, la necessito com el pa que menjo cada dia. I mai millor dit: si sóc periodista el pa me'l puc guanyar escribint. I més ara que per als que hem preguntaren en l'ultim post si ja tenía feina, doncs sí, n'he trobat una, el que no sé és quan em durarà però de moment espero que algún temps.

Treballo a un periodic nou que encara no ha sortit als Kiosks es dirà: "València hui" i jo participo en la Secció de Falles com podeu observar a la fotografia que he fica't les falles es convertiràn en el tema principal per a mi durant algún temps. Aquest és el cartell que representarà les falles del 2007, aquest any. Per a mí és ben bonic te una magia especial. Aquests cabells de Foc t'envolten completament com d'un món diferent i inquietant es tractés.

Per a mi comença una etapa en la que vull aconsseguir algunes metes i la primordial és sentir-me bé en mi mateixa i amb tot el que m'envolta. Que la meva autoestima comenci a tornar-se ferma, sense vacil·lacions, i sobretot aconsseguir la major sinceritat amb mi mateixa i amb els demés. Si aconssegueixo això crec que hauré donat un pas ben endavant, i estic disposta a lluitar amb ungles i dents per a aconsseguir-ho.

Sé que no sóc perfecta, que tinc grans errors, que cada dia caic, però també estic segura que puc millorar, que dels errors s'aprèn i que quan un cau es pot tornar a aixecar amb més força. Per tots aquests motius crec que val la pena que m'esforci, crec que val la pena millorar, crec que val la pena intentar ser cada dia millor persona.

I per tot això us vull seguir llegint, perque vull aprendre de vosaltres, que sou una font incessant de sabiduria i de quotidianitat, perque al igual que jo crec que busqueu una humanitat més humana (valgui la redundáncia), més solidaria i més entregada als demés.

Espero poder tornar a transmitir-vos noves coses que poden inquietar-me a mí i que potser d'alguna manera vos pot també interessar i servir per a vosaltres: aportant-vos idees, sensacions, sentiments...i oferint-vos una visió potser més o menys encertada de la vida i de determinants temes que poguin sorgir.

Vos espero en la nova aventura que m'endinso...ens veiem!!!