No tinc temps de res

Hui no m'ha quedat temps per a poder escriure algunes parauletes, aixina que me sap mal, però vos deixe el cap de setmana per a que descanseu.

Espere que el disfruteu molt, però sobretot descanseu, perque no hi ha res més gratificant que un cap de setmana de relax per a poder afrontar la setmana amb més vitalitat.

Vinga adéu siau!!! Cuideu-vos molt.

Plenitud

Avui estic de nou pletórica. Qué gust estar bé una altra vegada!!! Em senc amb forces per a fer de tot. Hui vaig a contar-vos algo que fa dos nits que em passa.

Estic al llit sense poder dormir perque em ve al cap una pluja d'idees. No es que siguen coses molt interessants, son pensaments que m'envolten en la quotidianitat. I vaig d'un costat a l'altre sense parar.

Després de molt rumiar intente calmar la meua ment amb una mica de meditació. La meditació sempre m'ha fet dormir-me, però ara no. Estic allí amb els ulls clucs i de sobte senc com si l'univers estigués a la meva habitació, tot en calma. M'invadeix una sensació de pau total i sobretot de harmonia, com si cadascuna de les coses que existeixen tingués un lloc determinat a l'espai, un lloc que es el que li correspon. Tot està bé, no hi ha res que no tinga el lloc perfecte per a ell. Després d'aixó comence a sentir, com si diguessim, la part humana d'aquest univers, però d'una manera conjunta. L'expressió de la humanitat en tota la seva grandiositat.

Bé, vos deixe xiquets!!!

Un beset a tots. Reflexioneu sobre el que sentiu.

Maleïts virus!!!

Qué horror!!! Quin espant!!! Els virus són algo que no li desitge ni al meu pitjor enemic. Tot i que hui he vingut ja a treballar encara estic malalteta. Tinc un fort mal de gola, que espere que es vaja rebaixant en aquesta setmana.

Realment pense, i per qué han de existir el virus? La única funció que els veig és la de fastidiar a les persones. Bé tampoc és aixó, però realment són una gran molestia, et produeixen: mal de cap, tos, febra, mocs... Qué hi ha de bó en tot això. Per a mi res, pero supose que alguna funció ha de tindre si existeixen.

La primavera provoca gran quantitat de grips a les persones, els canvis de temperatura no ens senten gens bé. Tot i així si parlarem en un virus de segur que li encantaríen els canvis, ja que els permet introduir-se al teu cos i fer-te més mal que una pedregada.

Bé xiquets, el estar malalta no m'inspira gens. Així que a vore si demá estic més motivada i vos escric algo més decent.

Un beset a tots!!!

Malalteta!!!

Hui estic molt malalteta... Així que no podré gairebé ni escriure-vos unes paraules. A vore si em cuide més i puc tornar a la normalitat en un parell de dies. Qué mal de cap!!! Crec que tinc febra i tot. Feia temps que no em posava tant malament. Demá no sé si podré vindre a fer faena així que ja escriuré quan em recupere.

Un beset a tots cuideu-vos. Que es molt mal constipar-se.

ADEU!!!

Trencaclosques

Ahir vaig tenir una nit interessant. M'he adonat de moltes coses, però sobretot, d'una que no para de vindre'm al cap.

La conversació en el meu amic Pepe va ser definitiva per a compendre grans veritats. La seva visió sobre la realitat, està clar que com tot el món és única, però la d'ell es sorprenent. Em vaig adonar de que totes les coses encaixen. Sé que sembla un tópic. Però en la conversació que vam tindre tot el que deia encaixava en determinats aspectes, a més de que hi havía una major comprensió entre el que ell m'expresava i jo apreciava.

No tinc temps de explicar-ho hui tot però ho aniré fent poc a poc en els próxims blogs.

Bon cap de setmana. Cuideu-vos molt. Un petó.

El bosc de la meva vida

En moltes ocasions m'envolta una sensació de claustrofobia per culpa de les maleïdes grans ciutats que no son més que una acumulació de blocs, uns al costat d'altres. I necessite sortir, anar-me'n ben lluny, respirar el aire fresc que només em poden oferir els frondossos boscs, els petits poblets, la natura, en general.

Moltes vegades somíe que me'n vaig a un bosc com aquest i em pose a córrer sense parar amb els peus descalços sobre la gespa. I senc la gelor que m'invadeix tot el cos i m'omple cada racó de mí.

Després em deixe caure i comence a rodolar, em senc tant lliure... És la millor sensació que un pot experimentar. Es com fer-se un en la natura. Com si tu i ella vos haguereu unit i ja res vos pot separar.

A continuació m'assente al costat d'un arbre milenari, d'aquests que tenen unes arrels que semblen braços que entren i surten de la terra per a abrigar-te i protegir-te de qualsevol adversitat. Es com un pare que abraça al seu infant perque és la cosa més tendra i que més vol en aquest món. Allí permaneixc una bona estona contemplant les meravelloses vistes que se m'ofereixen dins del meu confortable abraç. Un abraç que dura tota l'eternitat.

A la fi he pogut arribar a casa meva!!! He aconseguit retornar als meus inicis i pense estar allí fins que s'acabe tota la humanitat, fins que les grans ciutats morin i es converteixquen de nou en la meua llar. No necessite blocs amb cuatre parets. Tan sols un arbre que m'abrace amb les seues branques i un sol que m'escalfe cada dia. Gràcies mare natura per donar-me ho tot.

Vinga xiquets fins demá. Un bes.

La invitació

No m’interesa saber a qué et dediques, jo vull saber qué coses et produeixen dolor i si t’atreveixes a somiar l’encontre amb la nostalgia del teu cor. No m’interesa saber quina edat tens, jo vull saber si t’arriscaràs a semblar un babau per amor, pels teus somnis, per l’aventura d’estar viu.

No m’interesa qué planetes están aliniats amb la teva lluna, jo vull saber si vas tocar el centre de la teva propia pena, si vas poder obrir-te als enganys de la vida, o et vas bloquejar per por a sentir més dolor. Jo vull saber si et pots enfrentar a la tristesa, meva o teva, sense fer res per a ocultar-la, borrar-la o disfressar-la. Jo vull saber si pots ballar amb els teus fantasmes y sentir l’éxtasis recorrent els dits dels teus peus imprudentement, sense ser cuidadós, realista o recordant les limitacions de ser Home.

No m’interesa si la història que em contes es certa. Jo vull saber si vas poder sostenir un desacord amb algú per a ser honest amb tu mateix, si vas poder soportar l’acusació de traïció per no traicionar la teva propia ànima. Jo vull saber si encara que eres fidel, eres auténtic. Jo vull saber si pots veure bellesa encara que no hi hagen coses boniques cada día, i si igualment recrees la teva vida, amb la vida. Jo vull saber si pots viure amb el fracàs, teu o meu, i així i tot estar a la vorera d’un llac i cridar a la luna plena: "Sí".

No m’interesa saber on vius o quánts diners tens. Jo vull saber si pots aixecar-te després d’una nit de sofriment, exhaust i amb el cor ferit. A mí no m’importa qui eres o com vas arribar fins aquí. Jo vull saber si vas a estar al centre del foc amb mi i no vas a retrocedir.

No m’interesa d’on o amb qui vas estudiar. Jo vull saber qué et sostén per dins quan tot lo demés s’afona. Jo vull saber si pots estar només amb tu mateix, i encara així disfrutar dels moments de buit.

L' Amistad

L'amistad es algo del que sempre es parla i es generalitza. Sempre es diu que l'amistad és de les millors coses que hi ha al món. Que els amics es poden contar en els dits d'una ma. O que un amic sempre està en els moments més difícils de la vida.

Pot ser que siga així, però jo voldría concretar més les coses, per a mi els amics venen i van i ens ensenyen determinades coses en moments específics. No crec en una mistad utópica en la que els amics son perfectes, mai es separarán del teu costat ni faràn res que et puga fer mal. Al revés, crec que els amics son les persones que més mal et poden fer, però no en un sentit negatiu, ben al contrari, seràn els únics capaços de dir els teus defectes o les parts de tu que no vols veure.

Tampoc crec que els amics duren per sempre, no de la mateixa manera. Vull dir en això, que un amic estarà en un moment determinat de la vida i t'ajudarà en tot el que puga, però no es precís que estiga sempre de la mateixa manera, podeu estar més units o menys, pero mai de la mateixa manera.

La meua experiència de la vida ha sigut així, he tingut amics boníssims, però la vida ens cambia i ens convertim en persones diferents i potser en determinats amics ja no conecte, això no vol dir que no ens seguim volent, però les coses son ben diferents de quan es va iniciar l'amistad, d'altres no es així. Però sempre hi ha un anar i tornar.

També sol succeïr que hi han amics que eren molt bons al principi, després hi ha un distanciament durant molt de temps, però al final tornen al teu costat sense saber molt bé com. O inclús, amics que a pesar de que no saps quan els tornaràs a veure sempre estarán al teu pensament.

A vegades també passa que acabes de fer amics i no els coneixes molt, però conectes més que amics que has tingut tota la vida, i els contes més coses que a un amic de sempre. Sembla extrany però també passa.

Igual que les persones son complexes ho és l'amistad. Així que mira el tipus d' amics que tens al teu voltant i t'adonaràs que no pots definir les teves amistads de ninguna manera determinada perque en cada persona l'amistad que tens en ella es diferent ja que cada persona es inimitable i inigualable.

Hui dedique el post a tots els amics que em llegiu. Perque ja teniu prou paciència en mi.

GRÀCIES

Fins demà. Petonets.

Ed Wood (Tim Burton)

Bé, avui no tenía molt a dir, les falles bé, molt tranquiles per la meua part. Soles voldría recomanar-vos una película: Ed Wood. Si voleu riure sense parar esta peli crec que ho pot fer. No vos dic que es un "peliculó" però feia temps que no disfrutava tant!!! Es tracta d'un director de cine (Ed Wood) que fa unes películes que no vos ho podeu ni imaginar, una meravella...

De totes maneres com sempre vos he de traure punta a tot, pense que te molt que ensenyar aquest personatge. Tot i axí, és una película per passar una bona estona, més que per a pensar.

Jonnhy Deep, está com sempre, fabulós. Crec que es el dels actors que millor aconsegueix crear els seus personatges. A més de que no te un prototip determinat, sempre creant, una passada!!!

Vinga, fins demá. Cuideu-vos.

La mort

Hui voldria tractar un tema que en la societat actual es fugeix: "la mort". Just ahir estaba com sempre treballant en la radio i la meua amiga Maylo em diu: "Saps que s'ha mort l' alcalde de Benidorm?" Justament jo el coneixía perque ma mare treballaba en la seua casa.

Farà mig any o així que vaig estar a casa seua. Vam estar parlant ell, la meua mare i jo, i ells dos estaven perfectament, parlant, fent broma...De cop i volta, la vida pega una volta de 360º i els dos estàn a l'hospital amb càncer.

La pregunta es per qué dos persones que fa no res estaven de meravella se'n han anat així? Per qué ja no existeixen? La idea de existir i ja no existir és algo que sempre em farà sentir una mica extraña: "Ara estic ( ho sé perque et veig, et toque, et senc) ara ja no estic (ja no et veig més, ja no et toque ni et senc)". Aquest em sembla un dels misteris majors de la humanitat i no em vull ficar en el tema d' on anem a parar, si es que anem a parar a algún lloc.

Jo abans de conéixer la mort de tant aprop, tenia grans idees sobre com es suposa que es pot viure aixó, però està clar, fins que no ho vius no tens ni idea, l'experiència es fonamental. Jo creía que d'alguna manera quan algú es mor, està clar que no el veus, pero sí que pensaba que el pots sentir d'alguna manera, que està ahí. Doncs res d'aixó, jo no note absolutament res. Es com si la terra s' haguera tragat a ma mare per sempre, i ni la més mínima sensació de que existeix encara que sigui d'alguna altra manera.

M'agradaria saber quin sentiment vos produeix la mort, tant si l'heu viscut d'aprop com si no. Crec que es un tema que no deuría ser tant tabú com ho es en l'actualitat.

Vinga guapets, que passeu un bon cap de setmana.

Fins el dilluns!!!!!!!!!! Cuideu-vos.

Quina son que tinc ZzZzZzZz

Hui es un dia de eixos (dijous) en els que ja s'acosta el cap de setmana, i per tant, cada vegada estic més cansada...Sempre em passa igual, dic vinga, hui me'n aniré aviat a dormir, però que va!!! Sempre passa el mateix.

De totes maneres hui el més segur es que faja una migdiada d' eixes que fan historia, fins a les 6 o les 7 de la vesprada. Qué gust treballar pel matí, és tot un luxe!!! Quan dorms poc estàs com si estiguessis a un somni, però en aquest cas es la realitat pura i dura.

Mireu com dorm de bé la tia de la foto, que sort que te!!! Ara mateix em posaría al seu lloc i que ella fes la meua feina. Estaría bé poder fer eixes coses, eh? Ala, mira et cambie el lloc. Però tot el món triaría el millor i encara hi haurien més problemes. Més val que estiguem on ens toca i prou.

Com que estic tan casada avui no diré res més. Tot i així també hi ha una cosa ben certa, quan més dorms més son tens així que hi ha que buscar el equilibri, com tot a la vida.

Besets a tots. Demà es divendres. IUPIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La meua passió

Ahir vaig tenir dos coincidències molt bones. Dos persones em van comentar el mateix, però dos persones que no tenen res a veure (això es l'interessant). Em van fer adonar-me de una part de mi que no era capaç de apreciar, o si ho era, realment no era plenament conscient.

No es que vulgui negar-me, jo soc d'una manera determinada, però no vull estancar-me. Es a dir, tinc una manera de ser però vull ampliar les meues mires. Vull coneixer més de tot.

Tinc aficions, pero no m'entregue plenament a elles. Bé tampoc es aixó, tinc una passió i es la dança, encara que el problema es que d'aixó no es pot parlar molt, perque qué vaig a dir: "Ostres!!! El gir que faig a la dreta es prou interessant!!! O el moviment de cap sempre crea intensitat a tot el ball". A més de que aborriría a més d'un, no crec que pugui estar parlant d'aixó més de dos minuts... Puc vore dança, pero no m'agrada tant com ballar.

Per tant he arribat a una conclusió, vull descobrir nous mons, siga del que siga (música, cine, viatges, llibres, moda, recetes culinaries...etc) tot el que em pugueu aportar sería de gran ajuda així que vos anime a que m'informeu de totes les coses que vos interessen. D'aquesta manera indagaré sobre temes que mai hagués pensat que podríen interessar-me.

Vinga xiquets demá més.

Un beset a tots.

Un poc futurista

Moltes persones pensen que hi ha un destí marcat. Es a dir, un futur que no cambia, que et marca cada un dels teus passos. Pero crec que aixó es relatiu. Podem dir que hi ha moltes posibilitats d'un futur, pero sempre tindrás la posibilitat de cambiarlo. Perque si no llavors on queda la llibertad?

L'altre dia estaba parlant en el meu amic Miquel i va quedar la pregunta en l'aire. Crec que tenim mil posibilitats de futur, el que cambia es la decisió que tries. Les coses succeeixen per causa-efecte, millor dit acció-reacció. Jo ara trie ser periodista, pues a vore que desencadena aquesta decisió.

Hui tinc un ánim!!! Que no semble jo... Será el treballar per el matí i sobretot el parlar en gent que aprecie molt, Carleta, Juan, Dani, Quique, Miquel... Gràcies per la vostra amistad.

Un beset a tots els lectors asidus.

Carta a la meua Carleta

Hola bonica!!!
Yo igual que tu sigo aprendiendo de la vida. Esa vida que no parará nunca de sorprenderme. Hoy he llegado al trabajo y mi jefa se ha dado a la fuga. No sé, pero la gente no para de irse sin dar explicaciones a nadie.

Llevo altibajos semanales desde hace ya mucho tiempo, aunque eso es normal en mi. Soy así y como dices tu debo empezar a aceptarlo y no revelarme como siempre he hecho. Pero bueno, estoy contenta, poco a poco voy siendo más consciente de las cosas aunque vaya cayendo una y otra vez.

Últimamente me estoy percatando más de la volatilidad de las cosas. Todo es un continuo cambio. Hoy aquí y mañana allí. A pesar de que la inseguridad crea temor, creo que voy a empezar a asumirlo pero de otra manera. La clave está en cambiar el chip. Todo lo creas tu así que aunque tenga miedo voy a pensar que no lo tengo y así lo tendré pero en menor medida.

Voy a tomarme la vida como una aventura, creo que es de la mejor manera en la que puedo aceptar las cosas. Me vengan como me vengan las asumiré, por lo tanto, para que me voy a ofuscar y pensar, qué horror!!! Al revés, que buena oportunidad me brinda la vida para aprender.

Realmente creo que todo tiene solución menos la muerte. Y eso es lo que voy a hacer. Que cada día me lleve a cosas nuevas, a descubrir nuevos caminos y nuevas parte de mi misma que no conocía. Eso es lo que quiero conseguir en esta vida. Así que me voy a poner manos a la obra.
Por cierto, he creado un blog que quizás te puede interesar. Necesitaba crear algo, y esa ha sido mi primera obra. Te digo la página para que puedas entrar. Ahí sabrás como se van sucediendo lo últimos acontecimientos de mi vida.

UN BESETE. CUIDATE MUCHO GUAPA. TE QUIERO.

CRIS

¿I ara qué?

Ahir per la nit vaig quedar en la meua amiga Lu, va vindre a vorem un ratet i ens vam estar rient molt. Vam començar a preguntar-mos per tot. Ara les dos hem acabat una etapa i es suposa que hem de començar una nova fase, però clar, aixó suposen molts interrogants...

Crec que ens passem la vida preguntant-mos coses. I de totes les preguntes que ens formulem poques tenen una resposta precisa, certa o verdadera totalment.

Tot el món sempre está buscant respostes per a tot. A vegades crec que la vida ens respon, només hi ha que estar atent!!! Estigueu atents amics i voreu quantes respostes.

Fins la setmana que ve.

Cuideu-vos i disfuteu de un bon cap de setmana.

Els inicis

Bé doncs. Avui començaré a escriure al meu blog. Tampoc es que tinga moltes coses a dir encara, però supose que es questió de temps. Ja aniré plantejant-me el que vullc transmetre. Estic molt contenta, perque a la fi podré "crear". Esta es la meu intenció del blog. Crear algo meu. I bé si alguna persona l'interessa el que dic potser li puc aportar algo nou. Moltes gràcies.

EL MEU LLOC

!!!Este es el meu lloc, on filosofejaré, parlaré i contaré les meues mil i una aventures que em passen a la vida!!! Espere que vos entretingueu alguna vegada llegint-me.