Un dia qualsevol

I fent cas als meus dos amics, vaig a explicar un dia qualsevol de la meva nova vida per aqui que no és ni menys ni més interessant:

M'aixeco a les set del matí cada dia, i em poso a endreçar una mica la casa, que la veritat ni us podeu imaginar la de porqueria que poden arribar a acumular aquests anglesos, és algo increïble, tot ple de paperets repartits per tota la casa...i lo millor de tot, que es la propaganda que els arriba, doncs ho guarden com si fos or.

Després arriba l'hora del gran passeig pel bosc de les fades, l'hi he assignat aquest nom, perque realment ho sembla, te una magia especial...sempre em sorpren en coses noves. Doncs ja em teniu a mi per aquests magnifics paratges donant una volteta a les 9 del mati en un fred que pela i una varietat de vellets anglesos que surten a que els seus meravellosos gossets facin com es diu aqui: 'pee and poo'.

Després arriba l'hora més esperada, la de l'entrepà, ja que només arribo a casa necessito agafar energies de nou. I com no puc ser egoista també dono de menjar a la gosseta, que per cert es diu cocco i és una dolçor, que sempre que em veu es fica a moure la cua, és de lo més graciosa.

Però per descomptat lo millor del dia són les clases d'anglés, és el millor moment del dia per a mi, perque es quan puc sortir de casa i fer una mica de vida social, que sempre és necessari...ja us parlaré un altre dia de la gent que hi ha per aqui, sempre s'aprenen moltes coses.

Arribo sobre les vuit i mitja a casa i sopo una micona, perque la vetitat és que per aqui passo una mica de fam, crec que estic aprimant-me, cosa no molt bona per a mi. Jugo una mica amb els nens i ben aviat a dormir perque al dia següent m'he de tornar a aixecar a les set del mati.

Espero no haver-vos dormit...jejeje...un petonàs a tots. Fins aviat. La foto és la del tren que agafo cada dia per anar a l'escola.

La Balança

Segons la meva data de naixement el meu signe és balança, però crec que em vaig equivocar de dia per a néixer...perque d'equilibri en tinc ben poc i si no que m'ho diguin després de dies amb tants altibaixos com aquest.

Avui és un d'aquells dies en els que veus que les coses no són com tu pensaves que eren, la inestabilitat s'apodera de tu i tot és un descontrol emocional. Els teus ulls a sovint són humits per la posibilitat de que una llágrima comenci a rodolar, però com ets forta, doncs mira sembla que mai s'acabi de formar.

Son diferents estats d'anim, de l'euforia a la rabia i de la rabia a l'abatiment. Tot cap en un dia d'aquests...les paraules i les converses que tens sembla que es converteixin en llances ben afilades que son llançades cap a tu de manera imprevista i que tens que esquivar tant rapidament com pots.

Pero poc a poc almenys he aprés, si es pot dir alguna lliçó, que aquesta ment que tenim ens pot fer molt males jugades, així que deixaré que la les aigües es calmin i llavors serà just en aquest moment quan podré moure peces.

Un petonet a tots, avui estic prou metafòrica, però de vegades és dificil expressar sensacions sense una imatge.

Somriure

Un somriure, és just això el que ho canvia tot. Anem tot el dia atabalats per les mil i una coses que hem de fer, tot a corre-cuita, amb desgana, sense motivació, amb unes cares ben llargues...però de sobte algú ho canvia tot amb un somriure, i tot es gira de cap per avall, i el que era gris abans ara és de colorins.

Avui anava amb el tren de camí a casa, tot era normal, cares d'asquejament, de cansanci, de rutina, d'aborriment, però de cop i volta una cara diferent, la d'un home ja major amb un dels somriures més tendres que mai hauré vist. Només aquest petit gest ja canviava l'atmosfera, es tornava càlida, els grisos començaven a difuminar-se i anava apareixent el color de la vida. Si em pregunteu com és aquest color, la veritat és que no es fàcil descriure'l, però es com si tot el que has vist sempre i mai li has donat importancia, ara es veiés diferent i per aquest motiu els teus ulls no poguessin parar de mirar-ho.

A part d'aquest magnific event i de que la primavera m'està matant amb el pol·len ja que les meves foses nasals ho estàn començant a notar, l'estiuet se'ns apropa i això sempre em fa canviar la cara.

Comenceu a somriure pel carrer veureu com tot canvia. Un petonet a tots. Fins demà.