Fred

Però el pitjor de tot no és saber de la seva existència,
sinò el recorregut que fa esgarrapant els teus ossos, la teva pell i les teves articulacions,
la terrible sensació d'immobilitat que ens produïx,
la pèrdua de la nostra energía vital.
Ens convertim en éssers inerts,
anem morint durant l'estació hivernal, per a després renéixer en l'estival.
Cal-freds, Cal-freds, Cal-freds
junt a pells de gallina, nassos vermellosos i ulls que ploren...
Res se li rebel·la, res se le interposa en el seu camí
Ell bufa, mulla, gela
i així ens quedem tots...petrificats davant la seva presència.
Petonets congelats!!!