Dies de tràfec

Així porto tots el dies aquests que no he escrit al blog...Dies sense ningún descans, en els quals València sencera ha sigut el meu trajecte diari.

La veritat és que enyoro escriure diariament, però de vegades, la vida et porta per altres camins en els quals tens que fer altres coses, viure altres experiències igual de gratificants i enriquidores. El problema més gran és el temps, ja no tinc segons al dia per a poder parar-me i dir: He d'escriure una estona...perquè aquests moments diaris per ara s'han esfumat.

Tot i així espero ben aviat tornar a una rutina més o menys estable , en la que aconsegueixi tenir moments per a tot. No he tingut temps de poder llegir els vostres blogs però espero poder fer-ho ben aviat. Vos tiro molt de menys.

Sento també que no hi ha temps que perdre... ara és el moment que he d'aprofitar per fer tot el que desitjaria realitzar a nivell profesional, així que m'hi dedicaré en cos i ànima, però vos prometo que no abandonaré mai l'escritura, sempre ha format part de mi mateixa, i per tant sempre permaneixerà al meu costat omplint-ho tot.

Un petonet desde la llunyanía física però desde la proximitat de la paraula. Fins aviat, amics!!!

Grip

Ara que estava ja preparada per a la càrrega, va i em fico malalta...Si és que no pot ser, sempre per una cosa o per una altra he de fer un paréntesis a la meva vida.

Avui m'he aixeca't una mica extranya, em feia mal la gola, però pensava que amb un gotet de llet ben calenteta la cosa es calmaria, i no, cada vegada pitjor. Poc a poc el meu cap és convertía en un timbal...com si fessin tant soroll que el meu cap està a punt d'explotar... Però a pesar de totes aquestes contradiccions, he seguit com si no passés res. He fet la bogada, he anat a comprar, he anat a informar-me a una ETT, m'he fet el dinar...I ja després no hi havia marxa enrera, em sentia com si m'haguessin tirat a les escombreries, feta pols. Així que he decidit fer cas al meu cos i relaxar-me amb una migdiada eterna. Desde les 3 fins les 7, tot un récord.

Ara em trobo una mica millor, per això m'he fica't a escriure al blog, Perque a pesar de sentir-me sense forces és de les coses que fa que em trobi més bé. Quan acabi em faré un bollidet amb cebeta, patata, pastanaga i bajoquetes...menjar sa sempre és gratificant...el cos ens ho demana a sovint. Com aquest cap de setmana he marranejat, doncs ara he sofrit les conseqüències, unes angines com el puny.

Espero demà estar millor, que he d'anar al SERVEF a dur uns papers i he d'estar en plena forma!!!

Petonets a tots, m'alegro de tornar a compartir amb vosaltres les meves penes i alegries. Ja som a dilluns, ens espera una setmana ben inquietant.