Buscant les meves senyals...

Com aquest gat negre amb ulls a la guaita estic jo en la recerca de les meves senyals.

Petons a la recerca de respostes!!!

Ahir em vaig comprar un vestit

Ahir era un dia d'aquests gris fosc gairebé negre dels quals t'enclavaries dintre del teu refugi i t'enfundaries amb mil i un cobertors. Feia tant, tant, tant fred, que no em sentia ja ni la punta dels meus dits grossos del peu. Encara que vull advertir-vos que sóc molt, molt, molt fredolica.

I com la meva essència és la contradicció en estat pur, vaig sortir al carrer i em vaig disposar a canviar aquest dia gris per un replet de milers de colorins, així que em vaig passejar pels voltants de la meva ciutat, assaborint els meus llocs preferits: el meu mar mediterranio, el meu passeig per la platja, els tortuosos i estrets carrerons que es creuen i entrecreuen uns amb altres com un autèntic laberint... i llavors el vaig veure. Jo no sóc una nena capritxosa i malcriada en l'art del consumisme compulsiu, sinó que més aviat sòlc primer observar per a després decidir el més convenient per al meu vestuari. Però com us vaig dir, ahir era un dia gris...i, això canvia totes les coses. El seu color tan alegre em va captivar de seguida, i va aconseguir treure'm d'aquest fred primaveral que ara ens aguaita, per a adentrame en la futura càlida estació de l'estiu. Els núvols que ahir encapotaven el cel, es van anar fonent per a tornar a fer brillar el sol amb tota la seva plenitud.

Aquest dissabte potser estreni el meu vestit nou. Un petó de colorí colorat!!!

Maduixes amb nata

Quin deliciós manjar!!!

Vermelles de l'amor,

puntejades com les delicades pigues d'un bell rostre.

Cor ametllat,

embolicat dins d'un halo celestial que les eleva cap a lo més alt del nostre paladar.

Banyades amb el mantell hivernal de la neu més dolça

van desbordant els nostres sentits.

Petons de maduixes amb nata per a tots!!!

El meu final feliç

Quan algú pensa en un final feliç s'enrecorda de les meravelloses pel·lícules de dibuixos animats, de Disney, com no... en les quals el jove príncep besa a la bellíssima noia treta d'un fabulós i màgic conte de fades per a a partir d'aquest moment menjar perdius cada dia de la resta de les seves vides.

És això un final feliç?

O potser és el final feliç que se'ns ha mostrat per a buscar seguir-lo a ulls clucs?

Jo no vull menjar perdius fins a la fi dels meus dies, ni ser la bellíssima dama d'un conte de fades i ballar amb el príncep d'aquest regnat de mentida...vull un món de (la) veritat, en el qual encara que se somiï, sempre imprescindible, sigui de carn i os.

Un final no és tan espectacular com el que se'ns conta en els telefilmes, perquè quan parlem de fi en un conte no es sol esmentar la mort sinó les perdius, repletes de petons d'amor i edulcorades amb alegria i felicitat infinites. La fi que jo conec és mort, tristesa, malenconia, desemparament...i sovint, solitud.

Aquest és el fi més real i cert que conec, doncs quan acabin els meus dies, no crec que estaré en un castell ple de joies, or i luxes innecessaris, sinó en un hospital ple de malalts igual que jo esperant els seus últims dies. No crec que estaré preparant una festa per als meus il·lustres convidats, sinó rebent potser a les últimes persones que han pogut significar algo especial en la meva vida, i no crec que seré la bellíssima donzella amb les seves millors gal·les, sinó, si és possible que no sempre succeïx, una dona amb la cara banyada d'arrugues amb el seu tradicional pijama blau claret dels hospitals.

Sé que és bonic somiar, jo ho faig cada dia per a poder sobreviure en el dur avatar de la vida, però no són aquests somnis de princesa enamorada, sinó de dona experimentada, que busca un sentit real a la seva vida, que encara que somiï en mons fantàstics no són com els que se'ns mostren en els contes sinó històries de pell i sang com la que corre per les meves venes.

Dolor és vida i tot el que manqui d'això no és real, o si ho és, aquesta plenitud és només qüestió de segons, moments fugaços que ens donen pinzellades d'esperança per a viure millor l'altra cara de la moneda. Somiar és bo, però sofrir és necessari per a comprendre millor el món on habitem.

Un petó per a tots els que somien amb altres contes de fades!!!

Somriures

Que bell és el somriure, veritat?

Cada persona té el seu peculiar...N'hi ha d'orella a orella, n'hi ha a mitges, n'hi ha bergants i burletes, n'hi ha de malícia, n'hi ha d'assentiment, n'hi ha amb tendresa o amb riure inclòs, n'hi ha pels carrers d'algun desconegut o n'hi ha de complicitat entre dos amics, però sempre un somriure ens transmetrà un sentiment de felicitat i alegria. M'agraden els somriures.Un somriure de dijous d'orella a orella per a tots!!!

Submergir-se

Avui em submergiria en aquestes aigües cristal·lines i no tornaria a sortir mai més.

La metamorfosis de l'èsser humà

Cóm pot una cosa tan petita convertir-se en una cosa tant gran?
Aquesta és la metamorfosis de l'esser humà...transformant-se de larva a papallona.
Papallona que rondarà tots els llocs d'aquesta terra fins que les seves ales quedin esgotades dels seus dies de vol.
Un salut de dilluns a totes les papallones que rondeu per aquí!!!

Sense paraules

Avui no tinc paraules per a expressar...els sentiments s'expressen sols.

Un petó per a tots!!!

Missatges ocults

Després de llegir el blog d'un mag de les paraules ocultes, capaç de fer aparèixer i desaparèixer al seu antull tots els missatges xifrats a través dels seus laberints interiors, voldria fer-vos partícips d'alguns dels misteriosos poders que ens ofereix la divina providencia...si és que així la podem denominar.

En moltes ocasions caminem despistats perquè la nostra ment es troba torbada en altres menesters. A més d'això, li hem de sumar una força centrífuga de la incessant roda del dia a dia, més coneguda com a rutina, que ens arrossega incansablement cap a un estat de somnolència absoluta de la qual és pràcticament impossible sortir si no és pel sobresalt d'una cosa inesperada.

D'aquesta manera arribem al despertar, meta de la pràctica budista de la il·lusió de Samsra, en la qual s'afirma que en tot ser viu existeix el potencial d'assolir el Nirvana, després que es vegi, amb claredat i convicció plena com ho va fer el Buda, la verdadera naturalesa de l'existència i de la vida. Assolir aquest estat implica el viure una nova experiència de la vida, de la mort i del món, per la qual cosa s'adoptaria una nova actitud davant d'aquests.

Per això, quan ens despertem d'aquest somni profund al qual som sotmesos pels hàbits diaris, podem arribar a entreveure els missatges que la vida ens ofereix de les maneres més inimaginables: un tros de paper amb les paraules exactes que anaves buscant, una frase radiofònica en encendre el teu transistor responent un dels teus dubtes, un cartell publicitari amb aquesta resposta que estava en el teu inconscient però que no havia aconseguit sortir, la lletra d'una determinada canción...Aquestes i moltes més són les sorpreses que ens té preparada cada dia el destí per a aquells que viuen alerta, cercadors de veritats, exploradors dels detalls més petits.

Si a partir d'aquestes petites picades d'ull construim el nostre univers interior potser aconseguim assolir grans veritats, descobrir misteris infinits i arribar a tots els racons més remots d'aquest enigmàtic món.

Us convido a indagar, investigar, esbrinar, inquirir, explorar, sondejar, escrutar, inspeccionar, escorcollar, ensumar, furgar, curiosejar...fins que us adoneu que hi ha un món amagat en cada detall que apareix davant dels vostres ulls.

La fotografia d'avui és un cristall d'aigua. Fins i tot a l'aigua en podem trobar de missatges ocults, només cal descobrir-los. Un petó ple de missatges ocults d'amor per a tots!!!

Ànimes bessones

¿Creieu que les ànimes bessones existeixen?
O es el remei màgic per a curar les nostres ànimes després d'un desengany?
¿Hi ha una sóla ànima per a cadascún de nosaltres?
O hi ha més d'una?
¿Qué succeeix quan trobem a la nostra ànima bessona?
Un petonet de dilluns per a totes les ànime bessones o no!!!